Parlem amb Laia Muñoz en plena celebració dels 30 anys de l’Agrupació, un leitmotiv que ha acompanyat totes les campanyes d’enguany de l’entitat. Muñoz també posa èmfasi en la implicació dels botiguers en la visibilització del comerç i convida els veïns a descobrir-lo. “Coneix el teu comerç”, resa l’última campanya de l’entitat.
Estan celebrant el 30è aniversari de l’Agrupació. Fins ara ho han fet amb mostres i promocions. Tenen alguna altra campanya preparada per al que queda d’any?
Cada una de les accions que fem com a associació les vinculem a la celebració del 30è aniversari, com ara l’Open Night. El punt àlgid serà el 28 d’octubre, amb un reconeixement als comerciants en una gala a l’Auditori de Can Roig i Torres.
Perquè els botiguers siguin el centre d’atenció durant un dia…
Sí. És un tema d’empoderament comercial. El botiguer també s’ha de creure la seva aportació. A més, hem de reconèixer la importància que tenen en el territori.
Com serà aquest acte?
És el més protocol·lari del 30è aniversari. Vindrà un orador que farà una ponència motivacional sobre què és el comerç i les noves estratègies al sector. Tindrà un format molt distès que provoqui una autoreflexió sobre què fem i com reaccionem en segons quines situacions. Aportarà coneixement i animarà el comerç a tirar endavant, a fer canvis i actualitzar-se.
De fet, quan va sortir escollida el 2012 com a presidenta, ja va expressar que “cal innovar” en el comerç i que s’ha d’intentar fer “el màxim amb el mínim” per adaptar-se als nous temps…
Hem de fer una autocrítica des d’un vessant positiu. Quan una persona veu les coses que pot canviar, encara que de vegades pugui semblar traumàtic, és possible que si ho fa, en tregui alguna cosa positiva
Una crisi pot ser una oportunitat?
Es tracta de saber generar oportunitats en moments de dificultat o de canvi.
De vegades és fàcil de dir però no de portar-ho a terme…
Sabem que això és un esforç per als botiguers, però els demanem molta implicació, que siguin proactius. La raó de ser de l’Agrupació és donar visibilitat als comerços.
I s’engresquen?
És un treball extra de gestió, un sobreesforç, però al cap i a la fi és un benefici. Nosaltres els fem veure la necessitat d’estar predisposat a fer una miqueta més. I és que avui dia no hi ha un patró definit de client i és difícil fidelitzar-los.
Parlant de fidelització, els joves són potser els més complicats de guanyar, ja que són més proclius a comprar a grans superfícies o per internet. Com els atrauen cap al petit comerç?
Tenim molta visibilitat a les xarxes adreçada no només als joves, sinó també al segment de client que fa servir internet, que és més ampli. Però és un camí a llarg termini. Costa molt lluitar a nivell de màrqueting amb les grans superfícies.
Tornem a allò que deia d’innovar.
Sí. Hem de mirar com atraure cap a Santa Coloma el públic que arriba a les àrees comercials properes.
Tot plegat de vegades no és suficient. Un exemple d’això és la desaparició de Fondo Comerç. Molts dels seus associats van anar a parar a l’Agrupació. Com han viscut aquest procés?
No ha estat gens fàcil. Però treballem en clau de visibilitzar els comerços de totes les zones de la ciutat. Pensem les nostres accions a nivell global i de territori, intentant donar servei al gran ventall de sectors que formen l’Agrupació. A més, preferim fer les coses més petites però professionals.
En aquest sentit, van agafar el testimoni de l’activitat estrella de Fondo Comerç, el Sabors del Món.
Vam intentar cobrir el treball que feia Fondo Comerç i mantenir les sinergies que creava aquella associació a la zona.
La unió dels botiguers és molt important.
Sí. Seguirem treballant en clau d’unió dels comerços dels territoris de la ciutat. Creiem que així és com podem donar visibilitat als serveis i productes que es poden trobar als comerços de la ciutat. Una acció nostra que és positiva per a un tipus de botiga també ho serà per a un altre, sigui per flux de circulació de vianants, per visibilitat… No hem de treballar en clau individual, sinó en clau de conjunt. És la nostra raó de ser. De fet, comptem amb una junta molt diversa pel que fa a sectors i territoris de la ciutat.
Quin és el seu full de ruta?
Tenim unes línies molt marcades, que són les tecnològiques i les accions al territori. Les considerem positives tant les unes com les altres. Però fer un acte al carrer comporta unes despeses afegides que costa molt afrontar, i aquí és on hem de ser més productius. Què és més favorable per al comerç i la ciutat? Invertir més en la tecnologia o en una acció al carrer? Els costos dels esdeveniments al carrer els intentem reduir aprofitant uns altres recursos que també donen visibilitat, com vam fer enguany amb la campanya cultural, que no va tenir cap cost per als associats.
Canviant de tema, quines són les primeres impressions dels comerciants amb la moneda local, la Grama?
Sabem que s’ha aportat un volum d’unes 80.000 grames, entre subvencions a entitats i comerços. Està costant donar-li visibilitat, però també és veritat que és un projecte ambiciós.
En quina fase està ara mateix?
Estem com en una fase de proves. Ara la feina implica ampliar el circuit de la moneda. Però reitero, cal donar-li més visibilitat per aconseguir que tot el comerç i les activitats econòmiques de la ciutat siguin a dins. Perquè és necessari que el volum de grames sigui elevat.
Hi ha predisposició entre els comerciants perquè sigui així?
Sí. Tot i això, tenen una sensació d’escepticisme, que no de contrarietat. Hi ha molta gent que s’ha apuntat a veure què passa. Estan a l’expectativa. Encara no hi ha una circulació de la moneda constant. Des de l’Agrupació estem d’acord amb el projecte, ja que hi ha una fuga de diners de consum cap a fora molt gran. La gent es gasta els calers fora de la ciutat, i això descapitalitza Santa Coloma. La moneda local pot ser una eina per potenciar el comerç local.
Quants usuaris de la moneda hi ha ara mateix a la ciutat?
En deuen ser uns 200, un gran percentatge dels quals són entitats. Però hem d’ampliar el circuit de la moneda i que arribi a les botigues perquè ens hi acostumem.
Acabem l’entrevista mirant cap al futur. Cap a on va l’Agrupació?
L’Agrupació neix fa 30 anys arran de la construcció de Montigalà. Neix en clau de protesta i va evolucionant cap a la satisfacció de les necessitats dels comerciants i dels veïns. Actualment seguim treballant en aquesta línia, però també en la professionalització i promoció del comerç. En els últims cinc anys ens hem dedicat sobretot a generar eines de visibilitat –moltes d’elles tecnològiques– i de dinamització. Volem que s’entengui l’Agrupació com una eina que pot fer servir el comerç.
Posen molt d’èmfasi en les possibilitats de la tecnologia per fer-se visibles. És un altre dels punts d’inflexió dels últims anys?
Sense ser grans pioners –ja que ho van ser les grans cadenes–, ens enorgulleix ser una entitat que aposta per les noves tecnologies. Però és una feina que necessita la implicació dels botiguers. Cal fer-se visible més enllà de l’aparador físic i treballar l’aparador de les xarxes.
