Sant Roc

Sant Roc és un dels barris on s’evidencia que la pobresa i l’abstenció estan estretament lligades. Foto: Viquipèdia

A quatre mesos de les eleccions municipals, bona part dels partits amb opcions de govern a les ciutats del Barcelonès Nord ja han donat a conèixer qui seran els seus candidats. Els mateixos partits fan des de fa setmanes enquestes internes per copsar quin és l’estat d’ànim dels electors, i els equips de campanya elaboren cuidades estratègies electorals que haurien de servir per assolir les alcaldies o, com a mínim, per aplegar més vots que en les darreres eleccions.

Els mitjans de comunicació ens bolcarem, d’altra banda, a informar de les promeses que fan els candidats en campanya i dels possibles pactes entre partits.

Tanmateix, mentre la baldufa electoral gira i gira, molts habitants del Barcelonès Nord no arribaran a saber en cap moment el nom dels candidats a dirigir el seu municipi, i encara menys coneixeran quines propostes presenten per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. “Les circumstàncies que envolten la vida de moltes persones les porta al marge de les coses que considerem regularitzades, com ara la participació electoral”, argumenta Carles Sagués, de la Plataforma Sant Roc Som Badalona. En les eleccions al Parlament de Catalunya del febrer del 2021, la secció censal 42, corresponent al carrer Alfons XII (al barri de Sant Roc), va registrar la participació més baixa de tota Catalunya. Concretament, entre els números 700 i 800 d’aquest carrer van votar 65 persones de les 690 que tenien dret a fer-ho. En altres paraules, es va registrar una abstenció de més del 90%.

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), la renda mitjana al barri de Sant Roc l’any 2019 era de 6.000 euros. La segona més baixa de Catalunya, només per sota de la del barri de la Font de la Pólvora, a Girona. D’altra banda, el barri amb la renda més gran de Badalona (el del Centre, amb 17.400 euros de mitjana) va presentar una abstenció el 2021 que va oscil·lar entre el 31% i el 35%, segons la secció censal.

A Sant Adrià la situació és semblant. “Quan la teva vida està consumida per la pobresa i t’has de preocupar de sustentar la teva família, no dones gens d’importància a unes eleccions”, assumeix Paqui Jiménez, activista veïnal al barri de la Mina. Aquí, a la secció censal compresa entre els carrers Venus i Perpinyà, l’any 2021 van votar només 80 de les 698 persones censades, el que equival a gairebé un 89% d’abstenció. En aquesta zona, la renda per càpita supera per molt poc els 6.000 euros. “Després de tantes dècades d’oblit per part dels polítics, quan veus que tot va a pitjor al barri, la gent acaba per desencantar-se i pensa ‘bah, a mi se me’n fot’”, raona Jiménez.

Ella, que ha votat “sempre, des dels 18 anys”, assegura que al bar que regenta al davant del bloc Venus “no es parla gens de política”. Tanmateix, un parell d’hores assegut a la barra de l’establiment demostren que, en això, Paqui Jiménez no acaba de tenir raó. El seu bar és un centre neuràlgic, els veïns hi van i xerren dels problemes del barri, discuteixen solucions i reben assessorament legal de la mateixa Paqui. És a dir, s’hi fa política, tot i que no es parli de polítics, d’enquestes o de pactes preelectorals. “El concepte de ciutadania o la consciència de classe no sorgeixen com un bolet, s’han de treballar”, explica l’antropòleg urbà José Mansilla. Aquest interès per la cosa pública, continua Mansilla, “s’havia mobilitzat tradicionalment partint dels sindicats i associacions que canalitzaven el descontentament a través de la participació electoral”. Ara, ni els sindicats ni les bases militants dels partits són prou forts per mobilitzar el vot. “S’ha obert una distància enorme entre les bases i la cúpula d’alguns partits que diuen representar els interessos de les classes populars”, diu Mansilla.

La burocràcia i els tempos de l’administració fan minvar la confiança del ciutadà en els governants. Els anys de retard per enderrocar el bloc Venus han provocat desencantament. A Badalona, la incapacitat administrativa del consistori a l’hora de tirar endavant millores a la ciutat, també. Mentrestant, les urnes buides i les crítiques, a Twitter. “La gent ja no milita en partits, sinó que milita en els mitjans”, conclou José Mansilla.