Mediadors Esperit Sant

Tian Qi i Sònia Bellavista al vestíbul de l’Hospital de l’Esperit Sant de Santa Coloma. Foto: Línia

Més de 9.600 quilòmetres separen els països d’origen de Tian Qi i Noura Akkar. Aquest home xinès de 42 anys i aquesta jove marroquina de 30 provenen de dues cultures molt diferents, però comparteixen una mateixa història de superació. Els dos van arribar a Catalunya en plena preadolescència i van haver d’adaptar-se a un indret nou amb els seus costums i particularitats. El procés no va ser fàcil, però els dos se’n van sortir i ara utilitzen l’experiència que van viure en la seva pròpia carn per ajudar, amb aquesta adaptació, altres persones.

Qi i Akkar són els dos mediadors interculturals que treballen a l’Hospital de l’Esperit Sant i al Centre d’Atenció Primària (CAP) del barri del Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Aquest servei –que des del 2009 ha atès a l’hospital colomenc un total de gairebé 3.300 persones– depèn del Departament de Salut i s’ofereix de manera gratuïta a tots els pacients que, per qüestions lingüístiques, culturals o religioses, necessitin un suport dins de l’àmbit sanitari.

“Nosaltres fem la funció de pont entre els usuaris i els professionals. No és només una qüestió de traducció, sinó que també hi ha un component cultural al darrere molt important. Cada cultura dona importància i assimila les coses d’una manera diferent”, assegura Qi, que fa gairebé sis anys que treballa com a mediador. Durant aquest temps, les consultes de ciutadans xinesos han augmentat exponencialment als dos equipaments sanitaris. “Dins de la comunitat xinesa, el boca-orella funciona de meravella. Hi ha molts pacients que venen aquí exclusivament perquè s’ofereix aquest servei”, explica el mediador, que considera aquest recurs fonamental per garantir que els malalts segueixin el tractament i evitar possibles errors o malentesos en el diagnòstic.

Entre les principals problemàtiques que requereixen el suport de mediadors hi ha el cribratge del càncer de mama o el tractament de la diabetis. El perfil mitjà d’usuaris del servei són dones a partir dels quaranta anys que no parlen ni català ni castellà.

Formar els professionals

“Els metges es troben molts cops amb un problema de falta de seguiment del tractament. Hi ha una espècie de rebuig per part dels pacients que no se soluciona fins que hi intervé el mediador. “Explicar bé els passos és clau per evitar que hi hagi gent que es perdi pel camí”, apunta Sònia Bellavista, cap de la Unitat d’Atenció a l’Usuari i Treball Social de l’Esperit Sant. Bellavista es mostra convençuda de la gran utilitat del servei, que actualment s’ofereix en xinès i en àrab a l’hospital colomenc, però considera que s’hauria d’invertir més en la formació dels professionals.

“És important que el personal sanitari conegui aquests trets culturals per poder aportar aquesta visió a l’hora de tractar patologies o d’abordar temes com la mort o el dol. De vegades fem algunes sessions, però crec que hem de fer més formació per facilitar que els professionals puguin entendre certs comportaments dels pacients”, assenyala la cap d’unitat, que recorda que la mediació no només la pot sol·licitar el pacient, sinó que també ho poden fer els metges.

La barrera de la religió

En els últims tres anys, les demandes del servei de mediació en àrab s’han disparat a l’Esperit Sant. Només durant el 2021 es van fer més de 330 consultes en aquest idioma. “La barrera idiomàtica és molt gran, però també hi ha moltes persones que, malgrat entendre el castellà, se senten més còmodes si les acompanyo a la visita”, explica Akkar, que fa quatre anys que treballa de mediadora.

La religió és un dels grans pals de paller de la feina d’aquesta jove, que molts cops s’ha trobat amb situacions difícils pel fet de ser dona. “Molts homes se senten cohibits a l’hora d’explicar-me les coses. Hi ha una espècie de barrera pel tema religiós, i molts cops no és fàcil fer-los entendre que jo soc una professional com la resta de metges i que la meva obligació és mantenir la confidencialitat del pacient”, relata la mediadora, que malgrat l’augment de visites considera que encara hi ha una mica de por d’acudir a la sanitat pública per part de la comunitat àrab.

Falta d’interès?

Tant Qi com Akkar coincideixen a remarcar que hi ha un gran desconeixement del sistema sanitari català en ambdues comunitats. “Molts pacients tenen asseguradores privades perquè allà saben que tindran accés a un mediador. Si no coneixes com funciona el sistema aquí, és molt difícil que puguis aprofitar-te dels serveis”, apunta Qi, afegint que en molts casos això es deu a una falta d’interès per part dels afectats.

La comunitat xinesa del barri del Fondo n’és un exemple. “El 80% de la població ve d’una zona concreta de la Xina. No tenen la necessitat d’aprendre l’idioma perquè la majoria parlen el mateix dialecte. Tot el que necessiten per al dia a dia ho poden trobar en comerços xinesos i només han de fer un esforç per integrar-se en la societat pel que fa a l’escolarització i la sanitat. Són pràcticament autosuficients”, conclou el mediador.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram