Així és viure en un dels pisos apuntalats del carrer Ausiàs Marc. Fotos cedides
El 6 de febrer fa justament un any que la tragèdia colpejava Badalona, provocant un estat de xoc a la ciutat. L’esfondrament de la coberta de l’edifici número 9 del carrer Canigó, al barri del Raval, deixava tres víctimes mortals i encetava una greu crisi d’habitatge que encara cueja. I és que els edificis 9 i 7, els més afectats, van provocar un efecte dòmino en la ja coneguda com l’illa de Canigó, un triangle format també pels carrers Ausiàs Marc i Llefià.
Per seguretat, es van desallotjar els edificis contigus al bloc sinistrat i, en inspeccionar-los, es va actuar per prevenció a 21 d’ells, els quals continuen, un any després, apuntalats. La qüestió és que els pisos d’aquesta mançana daten dels anys 50 i comparteixen la mateixa constructora, i tal com van informar les autoritats, els materials d’aquestes edificacions no són de bona qualitat. Per tant, el risc que es repetís un esfondrament era elevat si no es feia res.
Fer vida en un pis apuntalat
L’esfondrament va centrar el focus mediàtic durant setmanes a Badalona, però ara, un any després, els veïns continuen convivint amb les conseqüències derivades del sinistre. Per conèixer de prop aquesta realitat, al Línia hem parlat amb un veí afectat del carrer Ausiàs Marc.
En David Bigas viu en un dels edificis en els quals s’ha actuat per precaució i on, pròximament, s’han de fer obres. Des de fa pràcticament un any, la seva nova normalitat és viure entre puntals. “Jo ja ni els veig. Han passat a ser un moble més de la casa”, bromeja. La veritat, reconeix, és que va passar un procés d’adaptació per la incertesa que suposa viure en aquestes condicions. Hi viu relativament tranquil, diu, des que els arquitectes van assegurar-los que es podia habitar el pis sense perill gràcies als puntals. “No hi ha més remei que refiar-te’n”, afirma.
“Tenen por de venir a casa”
Per motius obvis, la vida a casa li ha quedat condicionada, però també les relacions socials al pis. L’afectat explica que, si per a ell no és fàcil viure d’aquesta manera, el fet de convidar gent a casa ha quedat pràcticament anul·lat. “Vius amb la por de donar un cop als puntals. Jo els tinc al mig del menjador i en una habitació. Això també m’ha limitat el fet que vingui gent a casa. No només és que em fa vergonya que vinguin, sinó que als convidats els intimiden els puntals o directament no venen per por”, lamenta Bigas.
Ajuts que no arriben
Quin és l’estat de la situació un any després? Les últimes notícies al respecte les va donar l’Ajuntament de Badalona el desembre passat. En una roda de premsa, el govern local va anunciar una línia d’ajuts per subvencionar les despeses tant dels puntals com de la redacció dels projectes de rehabilitació dels edificis. El consistori també va estimar que el cost que hauran d’assumir els veïns dels 420 habitatges afectats rondarà els 10 milions d’euros en total.
La magnitud de les obres, però, fa necessària la recerca d’aliats. Per aquest motiu, el govern local ha demanat en diverses ocasions la col·laboració de la Generalitat per donar suport econòmic als veïns. Una reivindicació que va fer per última vegada a finals del 2024. Per ara, els veïns no han rebut res.
Uns 20.000 euros per veí
Amb tot, el veí afectat assenyala que el començament de les obres als pisos és una incògnita. El finançament és clau, ja que cada veí, detalla, ha d’afrontar un pagament d’uns 20.000 euros. En aquest sentit, assegura que, tot i que l’Ajuntament es va comprometre a buscar un finançament amb interès zero o molt baix, sembla que no serà possible. “Hem passat d’aquest intent a haver de tenir, segurament, interessos del 5% en el finançament”, es resigna Bigas.
Amb els projectes de rehabilitació ja entregats, la pilota és a la teulada de les comunitats de veïns. El principal escull és posar-se d’acord amb com pagar les obres. En el cas d’aquest edifici del carrer Ausiàs Marc, tot apunta que hauran de finançar-les a terminis, malgrat els interessos. L’afectat, de fet, recorda que la majoria dels veïns són gent treballadora o persones grans que difícilment poden pagar de cop aquesta xifra.
Per la seva banda, el govern local, en declaracions recollides per l’ACN, es mostra conscient de la situació dels veïns. El tinent d’alcalde de Territori, Daniel Gracia, afirma que no els deixarà “desemparats” i que estan en converses amb l’Institut Català de Finances per aconseguir crèdits tous perquè els veïns puguin fer front a les obres.
Un esfondrament mortal: la crònica d’uns dies negres a Badalona
