Touria Ben Bouazza, amb dues de les seves filles. Foto: A.R.
Quatre mesos. Aquest és el temps que calcula Touria Ben Bouazza que podrà quedar-se al pis del barri colomenc de Santa Rosa on ha viscut els darrers tretze anys amb les seves tres filles, dues de les quals encara són menors d’edat. La situació d’aquesta dona d’origen marroquí és especialment delicada: el passat mes de juny va decidir separar-se del seu marit després de diversos anys patint episodis de violència psicològica. La família depenia principalment dels ingressos del pare per subsistir i no només s’ha quedat sense recursos, sinó que també ha vist com el gener passat vencia el contracte de lloguer del pis.
“No podem ni pensar que pugui arribar el moment de marxar de casa. Portem molts anys aquí al barri i seria molt dur. Estem intentant que els serveis socials ens ajudin, però tenim por de perdre casa nostra”, explica la Firdaws, la filla gran de 19 anys, que fa d’intèrpret per a la seva mare, que recentment ha estat operada d’un tumor al pit.
A l’espera de ratificar en seu judicial el divorci, aquesta família només cobra 400 euros de la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), un import que amb prou feines els permet subsistir. “Hem presentat un recurs perquè rebin el màxim permès, que és d’uns 1.000 euros. Tanmateix, l’accés a l’habitatge és tan difícil que, tot i aconseguir l’ajuda, seria impossible per a aquesta família trobar un nou pis de lloguer”, apunta Reda Mohamed, president de l’associació Ambtu, que està assessorant la dona per tal de trobar-li una solució.
Mohamed assegura que han intentat mediar amb la propietat del pis on resideix la família, que fins ara sempre havia pagat puntualment el lloguer, i que fins i tot es va aconseguir reunir, gràcies a diverses donacions, els prop de 3.000 euros de deute que té acumulats des de l’agost passat. La propietària, però, es nega a renovar-li el contracte i ja ha denunciat formalment el cas per tal que les autoritats procedeixin a desallotjar la família.
Un problema lingüístic
Ben Bouazza va acudir dijous passat a l’oficina de l’Equip Bàsic d’Atenció Social (EBAS) del districte número 5 de la ciutat per reunir-se amb els serveis socials municipals, que tenen coneixement del cas de la família des del juliol. Ho va fer acompanyada de Mohamed, que s’hi va presentar com a assessor i intèrpret de la dona, que en alguna ocasió havia hagut de recórrer a la seva filla per poder comunicar-se amb els treballadors del departament. La reunió, però, no va acabar celebrant-se. Els responsables de l’EBAS no van autoritzar que el representant de l’associació Ambtu accedís a les instal·lacions per acompanyar la dona, a qui en cap cas se li va negar l’entrada.
Fonts municipals apunten que la negativa respecte de Mohamed està fonamentada en la Llei de Protecció de Dades, que impedeix a “persones alienes a la interessada” la presència i participació en entrevistes amb els serveis socials. Pel que fa a la barrera lingüística, des del consistori assenyalen que el departament disposa de treballadors de procedència àrab que “atenen amb total garantia professional i de comprensió idiomàtica les persones que tenen problemes amb la llengua”, i atribueixen les dificultats per fer-se entendre que explica la dona a un episodi “puntual”.
La CIBA, una alternativa?
Per la seva banda, Mohamed defensa el paper de l’associació, que té una trajectòria contrastada a l’hora de donar suport a famílies en situació de vulnerabilitat, principalment a Badalona, i assegura que aquest no és el primer cop que es troben amb obstacles per part de l’administració local. Precisament, l’entitat va estar cinc mesos lluitant per aconseguir el certificat del Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) que acredita Ben Bouazza com a víctima de violència masclista. El document el van sol·licitar el maig i no va arribar fins a finals de setembre.
Malgrat l’episodi viscut dijous passat, els serveis socials estan treballant per evitar que aquesta família pugui acabar al carrer. Una de les opcions damunt la taula serien els allotjaments que la CIBA té a disposició de dones víctimes de violència masclista. Aquest recurs permetria proporcionar un “acompanyament integral” a la família per tal de facilitar-li l’accés al mercat de l’habitatge, ja sigui a través del parc de pisos municipal o de programes específics de la Generalitat o d’entitats especialitzades.
A l’espera de poder concertar una nova trobada amb els serveis socials, la família confia a trobar una alternativa que li permeti quedar-se a Santa Coloma. “Marxar seria l’última opció”, assegura contundent la Firdaws.
