La pandèmia ha fet augmentar la pobresa. Foto: Aleix Freixas/ACN
“Estem anant cap a una societat més desigual”. Aquest és el crit d’alerta que fan des de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que han presentat recentment el Baròmetre del Tercer Sector, el qual revela que el 56% de les entitats socials van haver d’ampliar el seu àmbit d’intervenció i adaptar els seus projectes per donar resposta a la crisi provocada per la pandèmia. Sigui com sigui, gairebé la totalitat de les ONG metropolitanes -el 92% en concret- han hagut d’incrementar els seus esforços en aquest context de crisi.
La salut mental és l’àrea que ha requerit més esforç, mentre que els col·lectius que han demanat més atenció arran de la crisi de la covid han estat les víctimes de violència masclista, els migrants, els joves en risc d’exclusió, els sense llar i les persones que viuen de l’economia submergida.
Des de l’AMB afirmen que cada cop hi ha més gent vivint “al límit” de l’exclusió social
El director de l’Àrea de Desenvolupament Social i Econòmic de l’AMB, Héctor Santcovsky, fa notar que hi ha sectors que “milloren la seva renda”, tot i que es tracta d’un fenomen més aviat “minoritari”, atès que cada vegada, sosté, hi ha més gent vivint “al límit” de l’exclusió social. “Hem de parar atenció al que està passant”, avisa.
Per tot plegat, Santcovsky parla d’un “canvi de paradigma” que obligarà les entitats socials a adaptar-se encara més a aquestes creixents desigualtats. En aquesta línia, Rita Grané, vicepresidenta de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, destaca que la sortida a aquesta crisi “s’ha d’articular de manera conjunta i participativa”, per tal de donar una “resposta coherent” a les necessitats de les persones. Ho diu perquè l’informe assenyala que, malgrat que l’emergència social ha estat abordada de manera “col·laborativa” entre les administracions i el tercer sector, la capacitat de resposta “no ha estat homogènia”. En aquest sentit, els ajuntaments més grans i amb més recursos han pogut reorganitzar amb més agilitat els seus recursos per fer front a la crisi de la pandèmia del coronavirus.
Els problemes relacionats amb la salut mental han requerit esforços extra
Per altra banda, la intensificació dels esforços de les entitats per atendre l’increment de demanda arran de la pandèmia ha fet créixer les seves despeses. Això, i la disminució dels ingressos, ha afectat el 64% de les entitats, que consideren que la pandèmia va afectar el seu exercici econòmic del 2020, mentre que el 42% asseguren que van tancar l’any endeutades. El baròmetre ho atribueix a la reducció de l’activitat, els problemes amb la justificació del finançament públic i l’esforç de digitalització. Sense anar més lluny, la meitat de les entitats al·leguen haver tingut despeses extraordinàries per la digitalització forçada per la situació sanitària.
Malgrat que han trontollat els seus comptes, les ONG no han deixat de treballar durant la pandèmia. Així ho remarca Anna Albareda, gerent de la Taula d’Entitats del Tercer Sector, que lamenta la tardança a rebre les subvencions dels ens públics, fet que ha obligat moltes d’elles a demanar crèdits per poder continuar funcionant.
Pel que fa a les administracions que deuen diners a les entitats, destaca la Generalitat –que deu diners al 96% d’aquestes–, els ajuntaments –al 52%– i la Diputació de Barcelona –al 30%–.
