Una participant pintant una de les paraules durant l’activitat del dia 22. Foto: Línia
Recuperar paraules perdudes. Aquest és l’objectiu del projecte Mots de la Diputació de Barcelona, en el qual han participat 15 municipis i que, en el cas del Besòs, s’ha immortalitzat al Museu Besart, a la llera del riu. Dijous 22 de maig els mots van sortir dels llibres i de la memòria oral per plasmar-se en forma de grafit als murs d’aquest espai natural i artístic de Santa Coloma de Gramenet. Queden, doncs, com a testimoni viu de la manera de parlar i de ser de la zona.
Més de 100 persones van participar en aquest acte de cloenda, coincidint amb l’inici de la Setmana de la Natura. Durant un any, el projecte ha mobilitzat 15 biblioteques de la província, centres de documentació i ciutadania per recuperar més de 200 mots populars vinculats a la natura i al territori, 150 dels quals han estat pintats en grafits en diversos municipis.
Les fonts orals, clau
A Santa Coloma, la iniciativa ha servit per posar en valor el patrimoni lingüístic local i per reconnectar-se amb la història col·lectiva. El colomenc Albert Noguera ha format part d’aquest procés de recuperació, que no ha estat fàcil. “L’única manera possible era anar a la font oral. Vam anar a buscar gent que hagués nascut abans del 1930 i vam parlar amb persones de més de 95 anys que tenien el cap clar per recordar les paraules”, relata al Línia Nord.
Municipis com Alella o el Masnou, diu Noguera, han mantingut la seva agricultura amb els anys i, per tant, les paraules associades a aquest àmbit. A Santa Coloma, en canvi, la transformació urbana ha provocat que moltes paraules de la zona no es conservin. “Hem de pensar que a Santa Coloma l’agricultura fa més de 100 anys que s’ha perdut. El 1900 tenia 1.500 habitants i els anys 90 ja en tenia 130.000. Per tant, tot aquest pòsit de paraules de pagès s’ha diluït bastant”, lamenta el colomenc.
Paraules recuperades
Una de les paraules recuperades en aquest projecte, explica aquest veí, és ‘besosada’, que es refereix a les riuades que es produeixen al riu Besòs. Un mot que també comparteixen amb les ciutats veïnes de Sant Adrià i Montcada. També hi trobem el ‘Turó del Pollo’, un topònim que té història: és l’actual Puig Castellar, però molta gent el coneix amb el nom tradicional. “Pollo no vol dir pollastre, sinó que és un pueyo en castellà, o un puig en català”, aclareix Noguera. En aquests casos, detalla, s’ha mantingut la forma oral del terme, però en altres s’ha hagut de recórrer al suport de lingüistes per comprovar la validesa dels termes proposats.
Pel que fa a l’espai, el colomenc també posa en valor tota la feina feta en la renaturalització del riu Besòs, que s’ha recuperat per a la ciutadania. “Ha tornat a néixer, i els pobles de la riba del Besòs hi estan fent vida i aprofitant-lo. A més, també em sembla molt bé utilitzar-lo per a iniciatives culturals com aquesta”, valora Noguera.
Un projecte “rodó”
Per a Montse Álvarez, responsable de cooperació bibliotecària de la Diputació, aquest projecte va més enllà de les paraules i actua com una eina de cohesió comunitària i educativa. “No només és dir i pintar un mot. Cada paraula ens vincula amb un territori o potser amb una persona estimada”, afirma Álvarez, que també remarca el paper actiu de les biblioteques en la dinamització social i cultural dels municipis.
En aquest sentit, Pau González, diputat de Cultura, defineix el projecte com un dels més “complets”, perquè abraça diferents àmbits. “És un dels projectes més rodons de la Diputació de Barcelona, perquè el fem en cooperació amb diferents àrees i ajuntaments, aposta per la llengua catalana i inclou una acció artística en un espai natural. És una iniciativa feta a mida per al riu Besòs”, declara González.
Aquesta és una idea que també treu a col·lació el diputat d’Espais Naturals i Infraestructura Verda, Xesco Gomar, que apunta que la combinació entre cultura i natura “funciona molt bé”. “La divulgació, la localització ambiental i la proximitat amb les persones són presents a través d’aquest mural. És una iniciativa molt necessària”, afirma Gomar.
Com a colofó, també està previst que els mots escollits es recullin en un llibre.
