Amics del Moviment Quart Món té contacte amb 100 famílies que viuen en barraques properes al Besòs. Foto: Blanca Blay/ACN
La Jessica i el Munir tenien 40 i 42 anys quan van aparèixer morts en una barraca propera al riu Besòs, a Montcada i Reixac. El 9 de gener va ser un dels dies més freds de l’any i, segurament, la parella no va tenir cap més remei que encendre una foguera a l’interior de l’indret on vivien per poder suportar les baixes temperatures. Va ser la seva sentència de mort. El germà del Munir va trobar els dos cossos sense vida després que haguessin inhalat el fum contaminat de la foguera improvisada. Feia més de cinc anys que vivien en aquella barraca.
Aquesta història ocorreguda a principis d’any només fa que posar sobre la taula una realitat sovint amagada. El barraquisme a l’àrea metropolitana, que té una de les seves màximes expressions a la zona del riu Besòs, és una forma més de sensellarisme. La Generalitat xifra en 11.000 les persones que no tenen sostre a tota Catalunya i que eventualment poden buscar refugi en assentaments.
És per aquest motiu que el Govern ha aprovat, en la reunió del Consell Executiu d’aquest dimarts, impulsar una diagnosi sobre el barraquisme registrat al voltant del riu Besòs en el marc d’un pla general per lluitar contra el sensellarisme, que tindrà un pressupost de gairebé 100 milions d’euros. En gran part, la iniciativa neix després de la mort del Munir i la Jessica i després que la setmana passada es declarés un incendi en un altre assentament de barraques. Malgrat això, es tracta d’una situació que fa anys que dura.
Així, a petició del departament de Drets Socials, s’analitzarà la situació amb la finalitat de crear plans d’actuació per intervenir i revertir la situació de les persones que viuen en infrahabitatges en aquesta zona. La Delegació del Govern a Barcelona assumirà la coordinació del procés, en què intervindran altres departaments de la Generalitat, municipis i entitats del tercer sector.
Tot això és el que demanen organitzacions com Amics del Moviment Quart Món, que des de fa anys intenta erradicar aquesta problemàtica a la zona del Besòs. L’associació explica que el fenomen del barraquisme és molt mòbil i que no es pot circumscriure a un sol municipi ni a una sola administració.
Després del Poblenou
Avui dia, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, a la capital catalana hi ha 86 assentaments. Es tracta d’una xifra que podria quedar en res si s’hi afegeixen els assentaments que hi ha a la metròpoli. De fet, en els darrers anys, mentre que en altres aspectes Barcelona ha estat un pol d’atracció, en el cas del barraquisme la ciutat ha expulsat aquest fenomen cap als seus límits territorials. Així ho considera Sílvia Torralba, integrant d’Amics del Moviment Quart Món. Tot i que reconeix que es tracta d’un fenomen que es pot veure a tots els municipis metropolitans, actualment l’organització està en contacte amb unes 400 persones i unes 100 famílies al Besòs.
“Ara aquests assentaments són més visibles perquè abans les famílies vivien al barri del Poblenou, i quan es va començar a construir el 22@ en van haver de marxar i van anar a parar a la zona més propera, és a dir, a tota la zona al voltant del Besòs”, afirma Torralba. Així mateix, durant la crisi, el fenomen va tenir un repunt al Poblenou, quan algunes famílies van ocupar grans naus industrials d’aquest barri barceloní. En aquesta línia, el Poblenou encara no ha superat del tot el barraquisme, però les zones més properes com Badalona, Montcada i Reixac i, fins i tot, Santa Perpètua han absorbit una part important d’aquesta població que viu en infrahabitatges. Era una situació fàcil de predir, ja que, com és evident, també en el barraquisme funcionen les dinàmiques de qualsevol família. “Algunes tenen fills i no se’n van lluny perquè no volen que els infants abandonin l’escola a la qual anaven”, conclou Torralba.
Canvi d’enfocament
Qui considera que les intencions de la Generalitat són un pas endavant és Albert Sales, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, pel fet que suposa un nou enfocament envers el problema del sensellarisme. “Les problemàtiques relacionades amb l’habitatge sempre han recaigut en els serveis socials, que són de competència municipal, i això era un greu error perquè només s’aconseguia posar pedaços”, afirma Sales. Ara, en canvi, sembla que s’està entenent que els fenòmens del sensellarisme i el barraquisme “són d’abast supramunicipals i amb causes estructurals profundes”, afegeix. En aquesta mateixa línia, aquest investigador creu que és una bona notícia que el Govern “parli d’habitatge i no d’intervenció social”.
Pel que fa al cas concret del Besòs, Sales relaciona la situació amb el fet que és una zona on hi ha lloc. “El barraquisme depèn de l’espai que hi ha als llocs i, com mostra el cas de Sant Martí de Barcelona, a mesura que es fan hotels i oficines, la gent busca altres solars”, diu Sales. “Les necessitats de la gent són les mateixes i per això es busquen solucions a prop”, conclou.
