Paqui Jiménez

Paqui Jiménez és un referent al barri de la Mina. Al seu bar, el San Martiño 2, resol els dubtes del veïnat. Foto: Línia Nord

Avui dijous fa sis mesos que l’oficina tècnica per al reallotjament de les famílies del Bloc Venus del barri de la Mina va entrar en funcionament.

Mig any després, els gairebé 900 veïns del bloc, repartits en 244 habitatges, esperen amb escepticisme l’enderroc de l’edifici. Durant aquests mesos, l’oficina gairebé ha enllestit la primera fase del procés d’expropiació: “Fins ara, hem fet més de 260 entrevistes, i unes 150 visites a domicili. Acabarem les visites als pisos a mitjans de gener”, assegura Julie Marquiset, directora de l’oficina tècnica encarregada del procés d’expropiació. Marquiset forma part de VINCLE, l’associació contractada pel Consorci del barri de la Mina per gestionar el projecte d’expropiació de l’edifici Venus.

L’expropiació serà mitjançant la taxació conjunta: “A Venus es treballa l’avaluació del bloc, no s’individualitza la taxació. El resultat serà el preu del metre quadrat d’un pis tipus del bloc, que serà igual per a tothom”, explica la directora de l’oficina. És el mateix que es va decidir de fer a l’anterior procés d’expropiació, l’any 2009, i que va resultar fallit. En aquella ocasió, només es va arribar a trobar acords de reallotjament per a 33 famílies. Els habitants del bloc no van acceptar les taxacions ni les condicions de reallotjament proposades aleshores, es van mobilitzar per reclamar millors condicions, i el procés va quedar bloquejat. Aquesta és precisament la por que tenen els veïns actualment: “No volem tornar al punt d’inici, i em temo que és el que pot acabar passant si el preu que acabi marcant la taxació no ens convenç”, detalla Paqui Jiménez, veïna del barri i portaveu dels afectats. Malgrat l’escepticisme, Jiménez diu que l’estudi de la situació de les famílies que està a punt d’enllestir-se “era molt necessari, i fa dècades que s’hauria d’haver dut a terme”.

Ningú al carrer

El dret a reallotjament té a veure amb quant de temps fa que es viu al bloc. El procés d’expropiació es remunta al projecte de remodelació urbanística del barri de la Mina de 2001. És quan es decideix que, on hi ha l’edifici Venus, hi haurà d’anar espai verd o equipament públic. D’aquesta manera, només tindrà dret a reallotjament qui pugui acreditar que hi viu des d’aleshores. Marquiset assegura que bona part dels habitants del bloc hi viuen des d’abans de 2001, i que aquesta és una condició que marca la llei: “És molt complicat de gestionar, i passa en moltes expropiacions, no només al bloc Venus”, explica. A banda, els tipus de propietat i d’ocupació que hi ha al bloc són molt diversos. “Amb els anys, les persones opten per marxar, deixar el pis als fills, o per altres transaccions que potser no s’han fet del tot correctament. Al bloc hi ha molta gent vivint sense títol. Aquí la solució és encara més complexa”, diu Marquiset. Des del Consorci del barri de la Mina, l’ens que gestiona l’oficina del trasllat (format pels ajuntaments de Sant Adrià, Barcelona i per la Generalitat), asseguren que l’aposta és que cap persona en situació de vulnerabilitat acabi al carrer.

“Quan ens diguin la taxació dels pisos, caldrà lluitar segur”, diu Paqui Jiménez

Pròxims passos

La redacció del projecte d’expropiació estarà enllestida el primer trimestre de 2023. “Aquest document serà la fotografia de la realitat jurídica i social del bloc Venus. Cada pis tindrà un full d’apreuament en què figurarà la propietat del pis, qui hi viu, i qui té dret a què”, diu Marquiset.

Un cop el Consorci del barri de la Mina aprovi el document, l’oficina notificarà individualment a cada família quins drets tenen reconeguts. Aleshores serà quan els veïns puguin emetre les al·legacions: “Quan ens diguin quina és la taxació caldrà lluitar en dos vessants, un jurídic més sorollós, i un de social més discret”, diu Paqui Jiménez, a l’altra banda de la barra del bar que regenta a tocar del bloc Venus. Allà, mentre amb una mà remou unes mandonguilles amb tomàquet que fan xup-xup, amb l’altra mà prepara uns cafès. A la vegada, resol els dubtes de molts veïns, que es desplacen al bar amb tot de paperassa a les mans: “Això és l’IBI!”, o “això és una infracció de trànsit”, se li sent dir a la Paqui. El gruix de les consultes, tanmateix, són sobre el procés d’expropiació. La Paqui fa de pont entre l’oficina tècnica i els veïns. “Ja veus, no paro en tot el dia, però m’agrada”, diu mentre cobra un cafè fent servir una capsa de galetes que substitueix l’habitual caixa registradora.