Nedar al mar a ple hivern: una passió que sembla bogeria

A l’exterior, la temperatura és de cinc graus. Al mar, de 12. Són vora les 10 del matí i, encara que el dia és clar i el sol escalfa, a ningú amb dos dits de front se li acudiria anar a la platja a banyar-se. Bé, dir ningú també és agosarat, ja que una vintena d’homes i dones, enfundats en vestits de neoprè, es preparen per saltar a l’aigua al Parc del Fòrum, sota la placa fotovoltaica, a Sant Adrià de Besòs. Són els Barcelona Swimmers.

Fa quasi vuit anys que es va crear aquest club de natació a mar obert. Eren un grapat d’amics que sortien, de tant en tant, a nedar al mar i que van decidir conformar-se com a col·lectiu. Des d’aleshores són cada vegada més els que s’han apuntat a aquesta iniciativa, i actualment el club ja té més de 70 socis de totes les edats. “Sortim a nedar cada dissabte al matí i després ens quedem prenent alguna cosa o fem una paella”, explica un dels seus membres, en David, per deixar constància que a més de companys d’afició són amics.

Durant l’hivern, i per seguretat, neden només durant una hora, des del Fòrum fins a la primera platja cap al sud. Però a l’estiu recorren el litoral del país buscant llocs on practicar la seva passió, i poden estar a l’aigua durant més d’una hora i mitja.

“És una sensació inexplicable”, diu en David. Malgrat això, i tot i que sigui difícil d’entendre per què hi ha qui s’ho passa bé sortint a nedar un dissabte de febrer, des del diari Línia hem decidit visitar-los per comprendre el que a priori sembla una bogeria.

Entrar al mar

El primer impacte amb l’aigua gèlida és el més difícil. Així ho explica un dels entrenadors que acompanya el grup des d’una llanxa. Ell, que també es diu David, va ser nedador professional i, per tant, sap de què parla. “Cadascú ho viu diferent, però, en el meu cas, durant els primers segons sento que el cap em fa molt mal, com si l’espremessin”, relata. Per a altres, són les mans i els peus. Per a altres, tot el cos. Sigui com sigui, passat un minut, la situació comença a millorar.

Van en grups per nivell i durant tota la sessió d’entrenament la barca d’en David els segueix per si necessiten ser socorreguts. Cada grup rep el nom d’una illa balear: Eivissa és el de més nivell.

“Mai ha passat res… Com a molt algú que tenia molt fred i ha necessitat que el traguéssim de l’aigua”, assenyala l’entrenador. Segons explica, cal tenir molt clar quan hi ha risc de patir hipotèrmia. Succeeix quan els dits es comencen a agarrotar i no es poden moure; quan les mans s’assemblen a les urpes d’una àguila. És per això que en David porta mantes tèrmiques a la llanxa. “D’aquelles platejades que surten a les pel·lícules”, indica.

“En altres ocasions, hem de rescatar algú perquè l’ha picat una medusa”, afegeix. Així mateix, el grup mai surt quan hi ha onades de més de metre i mig. “Pot semblar poca altura, però ja et dic jo que quan estàs dins del mar és com si tinguessis una paret enorme davant teu”, explica.

En aquest sentit, l’única vegada que el grup va tenir problemes va ser una ocasió en què va sortir a nedar amb onades d’un metre. “El mar és molt canviant, i de sobte es va començar a picar”, recorda. Els nedadors van haver de sortir pels espigons que hi ha a terra ferma.

“Tampoc sortim quan hi ha tempesta elèctrica”, afirma en David de forma despreocupada. Un cop més, incredulitat: “Sí, sí, sortim si plou o en les setmanes més fredes de l’any”, afirma.

 

Els beneficis del fred

I tot aquest patiment, per què? La Laura surt de l’aigua després de nedar durant una hora i està morta de fred. El color dels llavis i la pell és porpra, quasi blau. Tot i això, se sent eufòrica.

El seu sentiment és similar al que expressa en Francesc. Ell és un dels integrants més veterans de Barcelona Swimmers i diu que quan et fiques al mar “és com fer una meditació”. “Travesses els bancs de peixos, estàs en silenci i vas fent moviments repetitius… T’oblides dels teus problemes”, assegura.

Per la seva banda, en David, que també acaba de sortir de l’aigua, diu que “una setmana sense sortir al mar és una setmana en què ja comencés amb el peu esquerre”. “Nedar és una necessitat”, insisteix.

Passió per la natació

Vist així, podríem arribar a pensar que els Barcelona Swimmers, més que una passió, tenen una obsessió. La línia és fina. Encara més quan en Francesc explica per què van decidir federar-se com a associació esportiva durant la pandèmia. “Només les persones que estaven federades podien utilitzar les franges horàries per practicar esport, i per això vam prendre la decisió”, recorda. “Jo baixava des de casa amb la bici i amb el neoprè posat perquè no em parés la policia”, diu rient. “Feia una fila força estranya”, afegeix amb el mateix to.

Potser qui no practica la natació en aigües obertes pot arribar a pensar que és una obsessió, però en David assenyala que fins que no ho proves no pots fer-te la idea del que significa. “Nedar en una piscina és nedar en aigües mortes”, corrobora en Francesc. “A la primavera hi ha molts peixos al mar i a l’hivern no tants, i això et fa adonar de com canvia la natura”, conclou en David.