Extrema dreta i joves

La plaça d’Artós, a la ciutat de Barcelona, és un dels punts neuràlgics i de trobada del jovent d’extrema dreta violenta. Foto: Pau Cortina/ACN

Algunes veus creuen que no es tracta d’una amenaça, però altres situen la infiltració de l’extrema dreta entre el jovent com un dels principals problemes als quals s’enfronten les societats europees. Preguntem a educadors, docents i investigadors què en pensen. És un perill? El debat està obert.

Un fantasma recorre Europa. No és una exageració. Ho diu l’Europol. I aquest fantasma, a diferència d’aquell d’Engels i Marx, és racista, masclista i homòfob. És el fantasma de l’extrema dreta.

L’agència de policia europea considera aquesta ideologia un dels principals riscos als quals s’enfronta el continent i alerta que el seu potencial de captació entre els joves creix dia rere dia. “La combinació de l’aïllament social i del temps dedicat a internet durant la pandèmia ha agreujat els riscos de topar amb ideologies extremistes violentes, propaganda i contingut terrorista, especialment publicada o difosa per a menors”, assenyala l’Europol en el seu Informe sobre la situació i tendències del terrorisme de la Unió Europea 2022.

Es tracta de nois molt joves que, sovint, “encara viuen amb els seus pares, van a l’escola” i, a ulls de l’agència, amb freqüència tenen problemes psicològics i dificultats per relacionar-se amb els companys de classe. Els seus espais de trobada són “les plataformes i els serveis de jocs en línia”, indrets que, d’altra banda, són “utilitzats pels terroristes de dreta per difondre propaganda adreçada a una generació cada cop més jove d’usuaris”.

“Hi ha joves amb un gran malestar que es poden sentir atrets per l’extrema dreta, però per ara no és un problema important”

De fet, l’Europol ha arribat a detectar nens de 12 anys formant part de moviments d’extrema dreta. “Són xarxes aïllades, sense un lideratge clar ni estructures jeràrquiques”, diu l’agència. Un moviment global online a través del qual es difonen un gran nombre d’ideologies i narracions que s’alimenten mútuament, com ara la teoria del “gran reemplaçament”, l’ocultisme, la fascinació per les armes, l’entrenament militar, l’autodefensa o les tècniques de supervivència.

Podríem pensar que aquest perill se circumscriu a altres latituds europees. Malgrat això, per darrere de França –amb 41 detinguts–, Itàlia –amb 26– i Alemanya –amb 17–, Espanya, amb 9, és l’estat on més “terroristes d’extrema dreta” s’han arrestat en els darrers tres anys.

Així mateix, no es pot negar que la presència de l’extrema dreta entre els joves sigui una cosa estranya a casa nostra. A Catalunya, l’ascens d’aquesta ideologia entre el jovent s’aprecia en els resultats electorals obtinguts per Vox en les darreres eleccions catalanes. Dels gairebé 218.000 votants d’aquest partit, el 20% tenien entre 18 i 29 anys i la majoria eren homes.

En alerta

Ara bé, quin és el perill real entre el jovent de la metròpoli? Diverses fonts consultades coincideixen a dir que no es tracta d’un problema apressant. Tanmateix, com veurem, es mostren preocupades per l’efecte dels missatges d’odi llançats a les xarxes socials i avisen del descontentament creixent entre el jovent. Per tot plegat, ja hi ha qui s’està preparant per si la serp treu el cap. És el cas de l’Ajuntament de l’Hospitalet, que fa sis anys va posar en marxa una estratègia municipal contra els extremismes violents, entre ells el d’extrema dreta.

El coordinador del Servei de Mediació Comunitària de l’Hospitalet, Óscar Negredo, explica que l’estratègia té la voluntat de protegir persones vulnerables perquè no siguin radicalitzades. “Hi ha joves amb un gran malestar que es poden sentir atrets pels posicionaments d’extrema dreta”, assenyala Negredo, que tot i això reitera que, almenys de moment, no s’han trobat amb cap cas que hagi requerit una intervenció urgent. “Detectem malestar, però per ara no és un problema important”, apunta.

Aquesta estratègia comporta una coordinació entre diferents àrees de l’ajuntament, des de la Guàrdia Urbana fins a Joventut o Esports. A més, els protocols d’actuació, que barregen una investigació policial i, si s’escau, una intervenció sociocomunitària, consideren en tot moment la persona radicalitzada una “víctima”, a la qual es fa un acompanyament per redreçar el seu camí. Per detectar-ho, el Servei de Mediació compta amb una xarxa d’entitats i d’agents socials que hi col·laboren i que fan “d’orelles” a peu de carrer.

Però els que poden aportar un testimoni determinant sobre l’impacte de l’extrema dreta són els professors, que treballen dia a dia amb els joves. Parlem amb Manuel Domínguez, docent a l’Institut Margarida Xirgu de l’Hospitalet, que assegura que avui dia no detecta més presència d’idees d’ultradreta entre els joves en comparació amb anys enrere. No obstant això, es mostra preocupat pels continguts als quals tenen accés a través de YouTube i de les xarxes socials, on hi ha “professionals de la mentida” que intoxiquen amb material que no té filtre. Sovint, amb missatges que vinculen la immigració amb la delinqüència i la brutícia.

“Com sectes”

Aquests missatges racistes són la porta d’entrada que permet a l’extrema dreta connectar amb el jovent. “Els processos de radicalització comencen quan les organitzacions exploten els greuges reals o percebuts que viuen els joves”, explica l’investigador del CIDOB Moussa Bourekba. L’extrema dreta els ofereix explicacions simples a problemes complexos i així aconsegueix apropar-se als joves. Si un noi, per exemple, veu que no té feina i se sent frustrat per aquest motiu, pot arribar a creure que la culpa és de les persones que venen d’altres països o de les dones.

En aquest sentit, les notícies falses són una arma imprescindible per captar els joves. “L’extrema dreta violenta s’ha descentralitzat per convertir-se en un fenomen global: ho veiem clarament en la desinformació”, explica Bourekba. És el cas, per exemple, de la teoria del “gran reemplaçament”, que va néixer a França als anys setanta, va viatjar als Estats Units i ha acabat desembarcant a Catalunya. Aquesta teoria considera que la població blanca cristiana està sent substituïda per pobles no europeus a través de la migració.

“L’aïllament social durant la pandèmia ha agreujat els riscos de topar amb propaganda publicada o difosa per a menors”

Però la captació no només es basa a exaltar els greuges percebuts pel jovent. Els menors es troben en un moment convuls tant biològic com social i l’extrema dreta intenta apropar-s’hi amb discursos persuasius. “Els diuen que satisfaran les seves necessitats de pertànyer a un grup si se senten sols o que els donaran feina”, diu Bourekba. “Són estratègies semblants a les de les sectes”, puntualitza. És per això que, segons afirma l’Europol, les xarxes socials d’extrema dreta hi juguen un paper fonamental, ja que construeixen una idea de comunitat i de pertinença i són espais on els reclutadors poden trobar noves víctimes.

Finalment, l’extrema dreta també s’aprofita d’un altre factor: l’esperit de rebel·lia dels joves. “Constantment es vanten de ser políticament incorrectes, quan en realitat es refereixen a ser racistes i misògins”, avisen des del col·lectiu d’investigació especialitzat en xarxes i extrema dreta Proyecto Una.

Domínguez corrobora