El CNL l’Heura ha estat clau per fomentar l’ús de la llengua a Santa Coloma, posant èmfasi en els migrants. Foto cedida
El Centre de Normalització Lingüística l’Heura (CNL l’Heura) de Santa Coloma de Gramenet ha celebrat aquest dimecres 40 anys de dinamització de la llengua catalana. Es tracta d’un centre que va néixer al bressol de la immersió lingüística el 1984 i que al llarg dels anys s’ha adaptat a les necessitats de la societat per mantenir viu el català.
El CNL l’Heura, impulsat per l’Ajuntament i la Generalitat, va ser una de les proves pilot a tot el territori d’aquest tipus d’equipaments. Més tard, el 1989, acabaria sent un dels fundadors del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL), que va estendre els centres de normalització per tot el país. Actualment, n’hi ha 22 i 600 professionals dedicats a aquesta tasca.
Suport als ajuntaments
Un dels motius de la creació del CNL l’Heura va ser exercir com una eina de suport per als consistoris. “En aquella època començaven a haver-hi els primers ajuntaments democràtics i el CNL feia funcions d’assessorament i de correcció i traducció de documents”, explica al Línia Noemí Ubach, directora del CNL l’Heura.
Evidentment, afegeix Ubach, també va emergir per cobrir una demanda d’aprenentatge de català per part de la població, que fins a aquell moment l’aprenia gràcies a entitats com Òmnium Cultural, que des dels anys 60 feia cursos a la biblioteca municipal. Un d’aquells professors d’Òmnium va ser Pep Palacio, que explica a aquest mitjà que va començar fent unes hores de català a les escoles, i l’any 1972 van contactar amb ell des d’Òmnium a causa de la gran demanda que tenien els cursos.
“Bufetades per aprendre’l”
“La Lluïsa Corominas i en Joaquim Arenas van ser els primers professors d’Òmnium a la ciutat, i van explicar a la junta que a Santa Coloma hi havia bufetades per rebre classes de català i que estaven desbordats. A partir d’aquí van contactar amb professors de català, que no érem tants, entre ells jo”, recorda Palacio.
Uns anys més tard, el 1982, un grup de pares, la majoria migrants d’altres zones de l’estat espanyol, van començar a reivindicar que volien que els seus fills rebessin l’educació en català. Una comissió d’aquests pares va ser atesa per l’aleshores president Jordi Pujol, i d’aquella reunió va sorgir la idea de començar a aplicar la immersió lingüística a Santa Coloma. Un model, apunta Palacio, que la Generalitat havia observat al Quebec, al Canadà, on l’havien començat a desenvolupar perquè l’anglès “no es mengés” el francès. A Catalunya encara no sabien com aplicar-lo, però aquesta demanda social va servir d’arrencada.
Un dels problemes que es van trobar els professors, relata Palacio, va ser que els pares i mares estaven preocupats per si no podien ajudar els seus fills amb els deures, ja que no sabien català. En aquest sentit, el CNL l’Heura va jugar-hi un paper fonamental. “Una de les primeres coses que va fer l’Heura són les classes a les famílies. Ha estat el complement del català a les escoles”, afirma Palacio.
Un servei per als migrants
De fet, l’Heura sempre ha tingut un fort vessant de suport als migrants que volen aprendre la llengua. La feina dels CNL, argumenta Ubach, és constant i s’ha de mantenir en el temps, i més en un món globalitzat com l’actual. En són un clar exemple els moviments migratoris que ha experimentat Santa Coloma en aquests 40 anys i que han anat variant el perfil dels seus usuaris. “El primer gran flux dels anys 60 va portar gent de la resta de l’Estat, que van ser el primer perfil. Després vam tenir persones catalanoparlants que no havien pogut estudiar en català i que volien aprendre a escriure’l. I amb l’onada de la migració d’altres països a partir de l’any 2000, ara el 80% dels alumnes que tenim són estrangers”, detalla la directora del CNL.
Amb tot, en aquests 40 anys, a Santa Coloma s’han fet més de 2.300 cursos i s’han registrat unes 50.000 inscripcions.
Implicar-hi la ciutat
Ubach comenta que les persones que assisteixen als cursos del CNL tenen motivacions concretes. Des de conèixer la llengua per poder regularitzar la seva situació fins a saber escriure-la per poder parlar correctament per WhatsApp amb els nets. Tot i això, la intenció del CNL és que aquestes persones parlin el català en algun àmbit del seu dia a dia. Per fer-ho possible, l’Heura ha treballat per crear entorns a la ciutat on els alumnes puguin parlar-lo.
“Nosaltres treballem amb altres serveis de la ciutat i entitats. Entenem que són elements clau perquè el català sigui viu a Santa Coloma. Si l’ensenyem i no es parla, els alumnes difícilment l’aprendran de veritat”, alerta Ubach.
Xarxa local per la llengua
És per aquest motiu que, des de fa un any i mig, han accentuat aquesta feina a través de la Xarxa per la Llengua, en la qual col·laboren una trentena d’entitats i equipaments públics i una xarxa de comerços colomencs on els estudiants poden fer pràctiques lingüístiques. Des de fa 20 anys també està actiu el Voluntariat per la Llengua, amb el qual s’assigna una parella lingüística amb qui parlar català. En aquests anys ja se n’han format unes 5.000.
Més de 30.000 persones han après català al centre l’Heura de Santa Coloma
