Entre les parets desgastades de l’antiga fàbrica de balances s’hi ha gestat gairebé de forma espontània un microclima artístic durant prop de 16 anys. Foto: A.R.
La Mobba és el centre de creació que l’Ajuntament de Badalona mai va voler crear. Entre les parets desgastades de l’antiga fàbrica de balances s’hi ha gestat gairebé de forma espontània un microclima artístic que durant prop de 16 anys ha alimentat escenaris d’arreu del món i cavalcades de molts municipis.
“Això és ben bé un accident. Si no hi hagués hagut un error administratiu i una mala gestió, la fàbrica avui no existiria”, assegura Ramón de los Heros. Aquest badaloní d’adopció és un dels artistes que han fet de la Mobba casa seva i que fa anys que s’encarrega de donar vida a la tradicional figura del Dimoni que crema per les Festes de Maig a la ciutat. “Vam entrar a treballar a la nau l’estiu del 2005 perquè l’antic propietari tenia problemes amb els okupes. Nosaltres pensàvem que ens hi quedaríem un any o així fins que trobéssim amb l’Ajuntament una ubicació millor, però aquest trasllat mai va arribar”, explica de los Heros, que ara es veu obligat a abandonar el que ha estat el seu taller durant els últims 16 anys.
ULTIMÀTUM
El consistori ha donat marge als artistes fins al pròxim 31 de març per empaquetar tot el material i marxar del cèntric edifici, que serà enderrocat durant la primavera per construir-hi una zona verda. Precisament, aquesta imminent demolició de la fàbrica –que molts atribueixen a una certa “por” que es pugui tornar a produir una tragèdia com la de la nau incendiada al Gorg– ha estat el detonant que ha portat els afectats a tornar a alçar la veu un cop més per reclamar una alternativa que no suposi la dissolució d’aquest centre de creació.
Els primers a pronunciar-se van ser els membres de la companyia Industrial Teatrera, que a través de les xarxes socials van demanar ajuda per trobar un nou local. La publicació va obrir la capsa dels trons i va tornar a posar a primera línia de l’agenda política el futur de la fàbrica davant l’amenaça d’una possible fuga d’artistes. Les demandes dels afectats van arribar fins al Ple del passat 26 de gener en forma d’una moció presentada per Guanyem en suport del teixit cultural badaloní, que va ser aprovada per unanimitat.
“La Mobba és un exemple més del fracàs polític. No crec que puguem salvar l’edifici”
EXILI I SABA NOVA
El moviment polític, però, no ha aconseguit aturar el compte enrere i els artistes ja han començat a recollir material i a buscar-se un lloc on poder continuar amb la seva activitat. “Jo aniré a Barcelona. He hagut de buscar ràpidament un local per moure-ho tot i a Badalona és impossible perquè el sòl és massa car. M’agradaria poder estar més a prop de casa, però un va on pot sobreviure. La veritat és que me’n vaig una mica exiliat”, lamenta de los Heros, que malgrat tot seguirà lluitant perquè que el projecte del centre de creació no mori aquí i es perdi la possibilitat que una nova generació prengui el relleu dels artistes de la fàbrica.
“La Mobba és un exemple més del fracàs polític. L’edifici no crec que el salvem, però alguna cosa sí que es pot gestar. Almenys plantarem la llavor i deixarem constància del projecte i del que podria ser”, apunta el constructor del Dimoni, que veu en la “falta d’interès polític” la gran malaltia crònica del projecte.
“EVITAR ACCIDENTS”
Des de l’executiu encapçalat per Xavier García Albiol assenyalen que la demolició de la fàbrica es fa per “evitar possibles accidents” i recorden que l’espai està qualificat des del 2013 com a zona verda, motiu pel qual l’activitat “empresarial” que hi duen a terme actualment els artistes no s’adequa als usos que corresponen a l’edifici.
Pel que fa a la fàbrica de creació, el PP assegura que continua treballant en el projecte per “aplegar tot el talent local” i potenciar-lo a l’exterior. La possible reubicació dels artistes a l’espai Muebles Rojas –actualment ocupat per La Fura dels Baus– és una de les opcions sobre la taula.
“Manifestació plàstica”
L’artista de la Mobba Patxo Urlezaga va protagonitzar diumenge una “manifestació plàstica” per reivindicar la producció artística de la fàbrica i en protesta per l’enderroc. Urlezaga va penjar diverses de les seves premiades figures inflables als finestrals i al terrat de l’edifici.
