Dimarts es va celebrar una nova jornada de debat dels ‘Diàlegs a la Riba del Besòs’ que va tenir la cultura com a protagonista. Foto: Línia Nord
“Una persona que ve de Barcelona cap al Baix Besòs no sap diferenciar si és a Badalona, Santa Coloma o Sant Adrià”, afirmava l’escriptor colomenc Jordi Valls en la sessió dels ‘Diàlegs a la Riba del Besòs’ que va tenir lloc dimarts i que duia per títol ‘Cultura al Baix Besòs’. Aquest, diu, és un dels principals problemes dels municipis d’aquesta zona que, encara avui dia, tot i tenir els recursos i el potencial, no ha sabut crear una identitat comuna.
Aquestes poblacions es van urbanitzar al segle XX i la manera de fer aquest procés marca el seu present. “A principis del segle XX, Santa Coloma tenia 1.500 habitants, amb cases de pagesos, hi començava a haver alguna fàbrica i la visitaven alguns estiuejants. A finals del mateix segle en tenia, 150.000. És un canvi radical”, assegurava Joan Roca, director del Museu d’Història de Barcelona, durant el mateix acte.
Barcelona condiciona
En aquest procés de forjar una identitat hi té molt a veure Barcelona. La proximitat amb la gran metròpoli ha condicionat el progrés dels municipis que envolten el riu. Els experts, però, expliquen que la influència no només ha estat unidireccional.
“Hem de parlar dels conceptes de perifèria i centralitat. Si assumim (el Baix Besòs) que tenim el potencial cultural també hem d’assumir que el que produïm surt d’una centralitat i no d’una perifèria, si no cedim tot el protagonisme a Barcelona”, afegia Valls. En aquest sentit, Roca considera que el concepte de perifèria no és tan negatiu des d’un punt de vista històric, ja que són les zones que “s’han hagut d’espavilar” i, per aquest motiu, sempre surten els projectes més interessants. “No s’entén Barcelona i no seria el que és ara sense els municipis del Baix Besòs”, afegia dimarts.
Cultura com a identitat
La cultura, tal com creu Valls, ha de ser l’element vertebrador de la identitat de la zona. De fet, ha estat clau pel desenvolupament de les ciutats, especialment a Santa Coloma. “Els barris s’han construït a partir de la identitat veïnal. En aquestes associacions i en grups de l’església va començar a construir-se la seva cultura i personalitat”, explicava la professora i periodista Agustina Rico, una altra de les ponents. Nascuda a Santa Coloma, recorda de la seva joventut l’esperit de lluita veïnal que va aconseguir molts avenços per al municipi. Els elements cohesionadors com l’antifranquisme i les reivindicacions per la cultura van permetre fer Santa Coloma pionera de l’escola en català. La Rosselló Porcel, el 1983, va ser la primera de la xarxa pública catalana en aplicar la immersió lingüística, recorda Rico, “quan encara no tocava”.
Aquest esperit, van coincidir els ponents, hauria de recuperar-se per ser un element important del present i el futur del Baix Besòs. L’exemple més clar és el Pla Popular, iniciat pels colomencs, per regenerar una ciutat amb moltes mancances. “L’associació de dones de Singuerlín reclamava llars d’infants i un mercat. Altres entitats lluitaven per la millora d’un riu que era una claveguera. Pràcticament, sense saber-ho, lluitaven pel feminisme i el medi ambient”, afirmava Rico. Dos conceptes que, encara el 2023, estan de plena actualitat.
La societat, però, no és la mateixa que als anys 60 o 70. La multiculturalitat dificulta la cohesió social, segons Rico, que creu que l’educació i el lleure dels infants i els joves ha de ser una prioritat perquè són “llocs de connexió de cultures i d’amistat”.
Per Valls, les administracions no ajuden en la cerca de la identitat perquè “no fan que els municipis estiguin connectats”. Un territori amb potencial que ha de creure en les seves possibilitats.
