Tràfic de persones

La pandèmia va fer augmentar l’activitat de tallers clandestins com aquest intervingut per la policia. Foto: Mossos

El sergent Moreno és el cap de la Unitat Central de Tràfic d’Éssers Humans dels Mossos d’Esquadra (UTEHC). Està acostumat a lidiar amb casos durs. Casos en els quals organitzacions criminals obliguen una persona a prostituir-se, a demanar diners al carrer o a treballar en tallers clandestins sense cobrar. De totes maneres, quan es posa a pensar en un cas especialment dur, no li costa gens recordar-ne un en concret.

“Era una noia de l’est d’Europa a la qual li van dir que vindria a Espanya per cuidar una persona gran, però tot era fals”, comença. Va arribar que era menor d’edat i durant tres anys van obligar-la a prostituir-se. No triava quina persona abusaria d’ella ni com, amb preservatiu o sense. Tenia entre 8 i 10 clients cada dia.

“L’organització criminal, que no era gaire gran, la tenia sense menjar i la va explotar el màxim que va poder”, relata Moreno. La noia va emmalaltir, i quan els traficants ja no podien treure’n benefici prostituint-la, la van deixar en un pis ocupat. La policia va conèixer el seu cas quan ella va anar a l’hospital en un estat lamentable i els metges van haver-li de fer un trasplantament de fetge. “La seva família feia tres anys que no sabia res d’ella”, afegeix Moreno.

Casos com aquest, més o menys escabrosos, passen cada dia a la metròpoli. Segons un estudi del Servei Jesuïta a Migrants, el tràfic de persones mou cada any més de 35.000 milions d’euros a tot el món, i a Espanya cada dia mou 5 milions d’euros.

Desxifrant el tràfic

Des del 2018, la unitat dels Mossos que s’encarrega d’aquests casos n’ha tancat una vintena a la regió metropolitana. “Amb la pandèmia i el confinament, el tràfic de persones es va reduir”, assenyala Moreno.

Això s’explica per dos fenòmens. En primer lloc, com que no hi havia vols, les organitzacions criminals que normalment duen les víctimes de fora de l’Estat espanyol ja no podien traslladar-les. En segon lloc, l’obligació de romandre a casa feia que les dones que es prostitueixen al carrer i estan dins de xarxes de tràfic de persones no poguessin sortir de casa.

“El tràfic d’éssers humans amb finalitat sexual és el més freqüent: representa el 65% del total de casos a Catalunya”, diu Moreno. Amb tot, s’identifiquen quatre tipus de tràfic més: per motius laborals (28%), per acomplir activitats il·lícites, com guardar una plantació de marihuana o cometre petits robatoris (7%), i, tot i que menys comuns, pel tràfic d’òrgans i per concertar matrimonis forçosos.

Sigui com sigui, el cert és que les víctimes acostumen a complir el mateix perfil. Un 72% són dones i normalment tenen més de 36 anys (44%). També destaquen les persones d’entre 25 i 36 anys, ja que són el 34%.

Com funciona l’engany?

“Per a la captació, les organitzacions criminals busquen en els llocs més pobres dels països d’origen”, afirma el policia. És allà on diuen a les víctimes que a Europa els espera un lloc de feina de cuidadora o de cambrera. Els compren els bitllets d’avió i els donen diners per a les primeres despeses. Tot plegat pot ascendir a 20.000 o fins i tot 30.000 euros. “Els traficants diuen a les víctimes que ja els tornaran els diners quan treballin”, explica Moreno.

En el cas de les dones, quan arriben a Catalunya les fiquen en pisos on les prostitueixen i les amenacen de matar la seva família si ho denuncien. En aquests pisos, les noies tenen molt poca autonomia, i si surten al carrer ho fan acompanyades de qui anomenen “mamis”: dones que van ser prostitutes i que van pagar el seu deute. “Es pot tardar uns 5 anys a pagar aquest deute”, detalla el sergent. Quan acaba aquest temps, però, moltes de les noies segueixen en la prostitució o tornen al seu país.

Les organitzacions

Una sola persona pot ser un traficant. Amb tot, la policia està acostumada a organitzacions instal·lades al territori en les quals poden participar entre 20 i 30 persones. “El 28% són de la Xina, el 22% de Romania, el 17% de Colòmbia i la resta d’altres països com el Marroc, Vietnam o Hondures”, afirma el sergent. Tot i el caràcter internacional dels grups, es barregen amb organitzacions criminals autòctones.

Menys invisible del que ens pensem

Podríem creure que el tràfic de persones no és una qüestió que tingui gaire a veure amb casa nostra. Tanmateix, és molt més present del que ens pensem. No només en la prostitució, part de la qual es produeix en règims d’esclavatge i que és evident als carrers o carreteres de la regió metropolitana, sinó en altres aspectes.

“Vam poder enxampar una organització dedicada a l’explotació laboral en la confecció de roba, perquè durant la pandèmia els va augmentar molt la demanada de mascaretes”, relata Moreno. L’organització va haver de demanar més mà d’obra a un clan que tenia controlat la policia i així els van caçar. Qui sap si damunt de les nostres boques i nassos hem portat algun producte produït pels esclaus que encara hi ha a les nostres societats.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram