El suïcidi en la gent gran: entre el tabú i la indiferència

Els 65 anys són molt més que una edat. Fins fa poc era el moment en què la majoria de la població espanyola podia jubilar-se. Després d’una vida treballada, era l’instant en què ja no era necessari tornar-se a llevar d’hora.

Semblaria un bon moment per celebrar, però segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), a partir dels 65 anys es produeixen el 32% dels suïcidis a casa nostra. Dit d’una altra manera, tres de cada 10 suïcidis a l’Estat són de persones majors de 65 anys.

Aquesta dada queda petita si explorem el desconegut món dels suïcidis en la gent gran. Tal com indica l’INE, el suïcidi és la primera causa de mort no natural entre les persones que tenen entre 15 i 35 anys, però també ho és en les que superen els 79 anys. De fet, a Catalunya una de cada cinc morts en persones d’entre 80 i 84 anys i una de cada quatre en persones d’entre 90 i 94 anys són per suïcidi.

Silenci

“Quan se suïcida una persona de 95 anys, molta gent pensa que no passa res perquè era el que ja li tocava”, diu Albert Quiles. El director de la Fundació Amics de la Gent Gran lamenta el silenci que hi ha respecte del suïcidi en edats avançades. Si, per una banda, tendim a minimitzar aquesta realitat, la postura més freqüent és obviar-la.

El mateix Quiles afirma que a la seva associació hi ha moltes persones grans que comenten les seves ideacions suïcides, i fins i tot casos de persones que acaben llevant-se la vida. Alhora, Cecília Borràs, presidenta i fundadora de Después del Suicidio – Asociación de Supervivientes, també veu aquesta manca de reconeixement dels suïcidis en gent gran. “La mort per suïcidi d’una persona gran és menys impactant per a la gent que la pèrdua d’algú més jove, sobretot d’adolescents i d’adults joves”, diu en un article a la revista Salut Mental 360. “Per aquest motiu, el suïcidi en la població d’edat avançada és un fenomen que sovint s’ignora o es desatén i que atrau menys atenció”, afegeix.

A més, per a Borràs, amb freqüència s’obvien els senyals que indiquen que una persona gran potser voldria suïcidar-se. Es refereix a l’estat d’ànim constantment trist o ansiós, al sentiment de buidor durant la major part del temps, a la pèrdua d’interès en els passatemps i les activitats, al pessimisme o a la falta d’esperança, al sentiment de culpa, a la manca d’autoestima, a la pèrdua d’energia o als problemes de son.

L’edat que ho canvia tot

Per què a partir dels 65 anys augmenten els suïcidis? Estem davant d’una etapa de canvis i a partir de la qual viure és més complex. També és aleshores quan es poden produir situacions de solitud no desitjada que desemboquen en depressió o ansietat. “Comencen les malalties terminals, el dolor constant i les pèrdues de persones estimades com parelles, fills o germans”, afirma Quiles. Si aquesta pèrdua a la qual fa referència el director d’Amics de la Gent Gran és la d’un fill o una filla, el risc de suïcidi és major. “Hi ha gent gran que perd el seu propòsit de vida i es pregunta per què s’ha de viure si el seu fill ha mort”, explica.

Més enllà d’això, els mateixos canvis que experimenta el cos en forma de malaltia també tenen impacte en les ideacions suïcides. “Si una persona, per exemple, perd la vista o té dolor constant, pot arribar a plantejar-se treure’s la vida”, diu Quiles.

Amb tot, darrere de totes aquestes situacions hi ha un clar denominador comú: la manca d’una xarxa de suport. És, doncs, la solitud la que condueix la gent gran a pensar a acabar amb els seus dies.

Deixar-se anar

Tot i que no es tracta del que anomenaríem suïcidi, també hi ha persones que a mesura que es van fent grans deixen de preocupar-se pel seu cos. “Mengen menys o potser no es prenen les medicines que els pertoquen”, explica el director d’Amics de la Gent Gran.

És el que ha passat, d’alguna manera, durant la pandèmia amb moltes persones d’edat avançada que han hagut d’estar soles sense voler-ho. També està passant ara, segons Quiles, des que va començar la guerra d’Ucraïna. “Hi ha persones grans que han rememorat un passat fosc que van viure i això ha fet que la seva existència perdés sentit”, sentencia.