El Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Germans Trias i Pujol. Foto: Can Ruti

La primera intervenció del Servei de Cirurgia Cardíaca de l’Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona va tenir lloc el 2 de novembre de l’any 2000. “Quan vam començar érem amb molta diferència l’equip més jove dels cinc centres catalans que teníem l’especialitat. La mitjana d’edat devia ser d’uns 40 anys. Malgrat començar més tard, en poc temps ens vam posar al nivell de la resta pel que fa al nombre d’intervencions”, recorda Christian Muñoz, cap del servei a Can Ruti.

Vint anys després, el departament ja acumula gairebé 11.000 operacions a les espatlles, amb una mitjana anual de 750 intervencions, i s’ha convertit en un referent a l’estat espanyol en cirurgia cardíaca, sobretot pel que fa a l’ús de tècniques mínimament invasives. “Des de Can Ruti sempre s’ha apostat per intentar tenir tècniques i productes molt innovadors. Nosaltres posem molta atenció en el resultat i duem a terme un control exhaustiu. No es tracta simplement d’operar, sinó de com ho fem”, assenyala Muñoz, que destaca el gran volum i la complexitat de les intervencions que es duen a terme a l’hospital.

En els últims anys, els mitjans de comunicació s’han fet ressò en diverses ocasions de la feina realitzada per l’equip encapçalat per Muñoz. L’any 2018 aconseguien implantar per primer cop a Catalunya un nou tipus de vàlvula biològica cardíaca per cateterisme, un dispositiu que permet intervenir pacients amb una greu afectació a la vàlvula aòrtica del cor des del lateral esquerre del tòrax, reduint així la invasivitat en el malalt. Un any més tard, les principals capçaleres guardaven un espai per a la primera operació d’insuficiència mitral sense cirurgia a cor obert, una intervenció que permet reparar la zona de l’òrgan danyada sense haver d’aturar el cor.

“Can Ruti sempre aposta per la innovació. No es tracta simplement d’operar, sinó del com”

L’última novetat que coneixíem aquest 2020 era la posada en funcionament de la nova Unitat de Post Aguts del Cor (UPAC), un espai d’alta tecnologia per a pacients semicrítics cardiològics i operats del cor que situa Can Ruti “a l’avantguarda en innovació assistencial i recerca en l’àmbit cardiovascular”, tal com apuntava el director de l’Institut del Cor, Antoni Bayés-Genís.

DEL LABORATORI A LA CLÍNICA
Aquesta forta aposta per la innovació en la tècnica és possible gràcies a l’estreta col·laboració que existeix entre el Servei de Cirurgia Cardíaca i el Grup de Recerca en Malalties Cardiovasculars (ICREC) que lidera Bayés-Genís. Fruit d’aquesta entesa, el maig del 2019 es va poder dur a terme una cirurgia pionera al món: la fixació d’un bioimplant de cèl·lules mare directament al cor d’un pacient per reparar el teixit del cor després d’un infart. “Tenim diverses línies d’investigació conjuntes amb l’ICREC. El futur de la cirurgia cardíaca passa per procediments híbrids, menys invasius i per un millor coneixement de l’anatomia del cor”, assegura Muñoz, que posa èmfasi en la importància de l’aplicació clínica dels avenços en la matèria.

PRESÈNCIA A GIRONA
Aquest 2020 també es compleixen cinc anys de l’acord amb l’Hospital Universitari de Dr. Josep Trueta de Girona per unificar les àrees de cirurgia cardíaca dels dos centres. L’assumpció del servei per part de Can Ruti ha permès garantir l’equitat d’accés a les operacions del cor de la població de les comarques gironines, que tenen a la seva disposició les últimes tècniques sense haver d’apuntar-se a llargues llistes d’espera.

CORONAVIRUS
L’esclat de la pandèmia va tenir una afectació especial al Servei de Cirurgia Cardíaca, que va haver d’aturar completament la seva activitat durant dos mesos. “Tots els recursos humans i els respiradors dels quiròfans van anar a parar a les plantes Covid”, explica Muñoz, que calcula que el nombre d’operacions s’haurà reduït enguany un 25%.

Bilingüisme i Alzheimer

El doctor Josep Deví, investigador a Santa Coloma de Gramenet per l’Institut de Neuropsiquiatria i Addiccions (INAD), ha conclòs en una revisió d’estudis internacionals que el bilingüisme és un probable factor de protecció davant la possible aparició de l’Alzheimer.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram