Una sessió de gala del Filmets al Teatre Zorrilla de Badalona. Foto: Filmets
Filmets, el Festival Internacional de Curtmetratges de Badalona, celebra del 18 al 27 d’octubre la seva 50a edició. Una xifra destacada que a Línia Nord hem volgut commemorar recordant el passat d’aquest certament i explicant com ha evolucionat al llarg dels anys. Filmets té un gran pes a Badalona i ha esdevingut un referent dels curts a escala estatal. De fet, és el més antic d’Espanya.
Però per arribar a tenir el prestigi del qual gaudeix actualment, Agustí Argelich, director de Filmets, explica a Línia Nord que l’organització ha hagut de picar pedra per tirar endavant una iniciativa que naixia el 1969 sota el nom de ‘Biennal de Cinema Amateur’.
Aquell any, un grup d’apassionats del cinema, que formaven part de la secció de cine aficionat que s’ubicava al Museu de Badalona, va decidir emprendre aquest projecte. Com el seu nom indica, va començar fent-se cada dos anys. Per aquest motiu, tot i celebrar-se enguany la cinquantena edició, l’antiguitat del certamen és de 55 anys.
Amateur i internacional
Aquest festival, que començava sense aspiracions internacionals, passaria a dir-se a principis dels 70 ‘Festival Mundial de Cinema Amateur’, quan va acabar obrint-se al món. “La dimensió internacional va ser incorporada en la segona biennal per aquells visionaris de l’època que rodaven curtmetratges que en diem ‘amateurs’, una etiqueta a la qual a vegades no li donem la importància que realment té”, lamenta Argelich. Una categoria, afegeix, que també els va permetre fer moltes coses i que tenia els seus avantatges. “No hi havia censura com, per exemple, sí que hi havia als cineclubs. Teníem una llibertat d’expressió total”, rememora el director del Filmets.
Ampliar el ventall a uns altres països va comportar molta feina i dedicació per als organitzadors. Argelich recorda escriure cartes en diferents idiomes per contactar amb persones d’aquest sector i demanar catàlegs a uns altres festivals. Llavors, apunta, les pel·lícules no eren gens fàcils de transportar i projectar.
L’era digital canvia el joc
Les produccions de Badalona van començar a tenir ressò amb la digitalització dels vídeos. Fins a la 25a edició, explica Argelich, va ser molt difícil organitzar el festival, ja que el feien “amb una sabata i una espardenya”. L’organització tenia algun suport de les administracions, però res comparat amb l’actualitat.
“Recordo anar als anys 70 i 80 a l’ambaixada dels Estats Units a buscar sacs de bovines de 35 mm que les enviaven de la Universitat del Sud de Califòrnia. Ara envies els arxius per internet i és tot molt més ràpid”, exemplifica Argelich. A partir dels 80, desapareixen les seccions del Museu i els membres de la de Cinema Amateur es constitueixen com Associació de Cineastes Independents de Badalona. El festival continuaria fins al 1997, any en què es va deixar de fer.
Nou mil·lenni i nou nom
El 2000, tres anys després de la pausa del festival, l’Ajuntament i Badalona Comunicació comencen a preparar la recuperació del certamen amb alguns membres històrics, com Argelich. El 2001, i sota el nom de Filmets Badalona Film Festival, té lloc la 27a edició de la cita. Des de llavors, Filmets ha crescut exponencialment. Bona part del seu èxit, destaca Argelich, té a veure amb la feina feta per donar-se a conèixer als millors festivals de curts del món. Aquests certàmens també són mercats, que, tal com destaca Argelich, són una part important de la indústria.
“Gràcies a això cada any podem fer una presentació de Filmets al Festival de Cannes i a Clermont-Ferrand, considerat el més important del món dels curts”, comenta Argelich. La capacitat de convidar cineastes internacionals i l’hospitalitat badalonina també són aspectes clau.
“Som petits, però estem per ells i els tractem bé. Això fa que vulguin tornar. Aquesta tasca de difusió i promoció provoca que ja ens estiguin arribant desenes de pel·lícules per al 2025”, detalla Argelich. Ara, cinquanta edicions més tard, l’organització encara té reptes al davant, però també aposta per consolidar i gaudir d’allò que ha aconseguit fins ara i que tant ha costat.
Col·laboració necessària
El que sí que veu necessari Argelich és recuperar la col·laboració entre cineastes de la ciutat. “Abans teníem una associació, ens agrupàvem i gravàvem junts. Tenim molts cineastes a Badalona i aquest esperit l’hem de recuperar. També és un problema estatal, no hi ha gremi”, apunta.
Recuperar el ‘NODO’ de la ciutat
Una de les tasques que estan fent a Fimets és recuperar El Noticiario de Badalona. Es tracta d’unes gravacions que feien membres de l’associació de cineastes sobre successos i esdeveniments de la ciutat dels 60 i 70. Un patrimoni que volen compartir amb una exposició al Museu.
