Besòs

A Santa Coloma, la meitat de la població viu en barris vulnerables. Foto: Blanca Blay/ACN

Les dades no poden ser més concloents i, perquè no dir-ho, contundents. La majoria de barris vulnerables de l’àrea metropolitana, i per extensió de tota Catalunya, es concentren al Besòs. Dels 27 indrets metropolitans on hi ha persones vivint en situació de precarietat, 19 són a l’eix Besòs. El 70%.

Això és el que es desprèn d’un informe publicat per l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) i que rep el títol de La vulnerabilitat residencial als barris del Besòs.

QUÈ HI PASSA?
Si parlem de vulnerabilitat a l’eix Besòs, cal remuntar-nos en el temps. Segons expliquen des de l’IERMB, “aquesta situació persisteix des dels anys 90”. Amb tot, podríem anar a un temps encara més pretèrit per trobar els orígens de la precarietat als barris de la zona.

La majoria d’aquests barris són en àrees on el parc residencial és “majoritàriament de baixa qualitat, amb el predomini d’habitatges construïts en l’època del ‘desarrollisme’, entre els anys 50 i 70”, puntualitzen des de l’institut.

Més enllà d’això, l’IERMB considera que “en termes generals, els barris de vulnerabilitat urbana extrema destaquen per una elevada concentració de població amb rendes baixes i de població d’origen migrant”.

Així, en aquesta zona hi podem trobar barris on la renda per càpita anual se situa en els 6.000 euros. Fins i tot veiem com en alguns barris de Badalona aquesta xifra supera per poc els 4.000 euros. D’altra banda, l’estudi posa especial èmfasi en el que passa a Santa Coloma de Gramenet, “on pràcticament la meitat de la seva població resideix en barris de vulnerabilitat urbana extrema”. Això, però, no significa que dins del mateix barri no es puguin produir situacions diferenciades de vulnerabilitat i hi hagi persones que visquin sense problemes econòmics o residencials.

Al municipi en qüestió són cinc els barris que tenen condicions de vulnerabilitat extrema. A Badalona també són cinc, però la població que hi viu és el 26%. De totes maneres, és Barcelona la ciutat que més barris vulnerables acumula. Són set: cinc al districte de Nou Barris i dos al de Sant Andreu. A Montcada i Reixac n’hi ha dos, mentre que a Sant Adrià un.

L’HABITATGE
Els pisos de l’eix Besòs no tenen per costum ser habitatges amplis. Les dades de l’Ajuntament de Barcelona ho corroboren: la mitjana de la superfície dels pisos en aquestes zones gira al voltant dels 60 metres quadrats. Molt lluny del districte de Sarrià-Sant Gervasi, on se superen els 110 metres quadrats de mitjana.

Pocs metres que per a les famílies de la zona representen un cost, de vegades, inassumible. Un sobreesforç econòmic. “Al territori del Besòs les llars amb uns ingressos mitjans de 25.000 euros l’any han de destinar molt més d’un 30% dels seus ingressos a pagar un lloguer mitjà”, detallen des de l’IERMB. “A Sant Martí el 45% dels ingressos, a Sant Andreu el 38%, a Nou Barris el 34%, a Sant Adrià el 34%, a Montcada i Reixac el 31% i, finalment, a Santa Coloma de Gramenet el 30%”, afegeixen.

A més d’això, l’IERMB destaca que “el parc destinat a polítiques socials és reduït”. El 2020, per exemple, eren 14.813 els habitatges emmarcats en polítiques socials als municipis del territori del Besòs, cosa que representa només l’1,8% del total del parc metropolità.

Tots aquests elements es tradueixen en un elevat nombre de desnonaments. Així, malgrat la suspensió de desnonaments per a les llars amb vulnerabilitat a conseqüència de la Covid-19, als municipis del territori del Besòs se n’han comptabilitzat 1.445 durant el 2020. A Barcelona 1.028, a Badalona 277, a Santa Coloma de Gramenet 68 i a la zona dels jutjats de Cerdanyola del Vallès, on està inclosa Montcada i Reixac, 72.