Membres de la Plataforma Sant Roc Som Badalona pengen una pancarta en una concentració recent per aturar un desnonament. Foto: Plat. St. Roc

La pandèmia del coronavirus no ha aconseguit aturar l’onada de desnonaments que es viuen setmanalment a Catalunya. Només al Barcelonès Nord, durant el 2020 van tenir lloc 345 llançaments, una davallada de gairebé la meitat respecte a les xifres del 2019, però unes dades preocupants tenint en compte el context sanitari i que no hi va haver activitat judicial entre els mesos de març i juny.

Segons les dades facilitades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la majoria dels desnonaments executats l’any passat a les zones dependents dels partits judicials de Badalona –que inclou Sant Adrià de Besòs i Montgat– i Santa Coloma de Gramenet van ser de famílies en règim de lloguer que no van poder pagar o que van veure com s’extingia el seu contracte. També es van produir més de 60 llançaments relacionats amb impagaments d’hipoteques amb bancs i prop d’un centenar d’altres casos, categoria on s’inclouen les ocupacions d’habitatges.

Darrere aquestes xifres s’amaga la feina a peu de carrer d’entitats com la Plataforma Sant Roc Som Badalona o la PAH Santa Coloma, que durant aquests mesos de pandèmia han hagut d’adaptar-se per poder continuar aturant el desallotjament de famílies en situació de vulnerabilitat.

ATURADA TEMPORAL
Les restriccions per l’excepcional situació sanitària van deixar la Plataforma Sant Roc Som Badalona sense espai per atendre els veïns. L’entitat –que fins aleshores utilitzava el Centre Cívic de Sant Roc– va aconseguir finalment permís per poder utilitzar l’ateneu d’aquest barri badaloní i així seguir amb l’activitat respectant les mesures de seguretat.

En aquest sentit, l’arribada del 2021 es va viure com una petita alenada d’aire fresc entre el veïnat. Durant els dos primers mesos de l’any, els voluntaris de la plataforma van detectar un descens en les demandes de desnonament, fet que atribueixen a les diferents ordenances que es van aprovar en matèria d’habitatge tant a nivell català com espanyol per protegir les famílies en situació de precarietat mentre s’allargués l’actual situació d’estat d’alarma.

Tanmateix, l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional del decret de la Generalitat que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social i el recurs presentat pel PP contra la llei de regulació del preu dels lloguers han deixat moltes persones afectades sense cap mena d’escut legislatiu davant nous processos de desnonament.

“Moltes propietats van afluixar el ritme perquè no veien clares les coses. Amb la derogació de la llei catalana, aquest març vam haver d’intervenir en 35 desnonaments, dels quals només dos van ser executats. Va ser un mes molt dur”, assegura Carles Sagués, portaveu de l’entitat badalonina, que malgrat tot celebra que durant aquest període s’aconseguís pactar tres lloguers socials i un acord de compravenda entre inquilins i propietaris. Des de la plataforma calculen que aquest 2021 han aturat en total una cinquantena de llançaments, un 70% dels quals durant el mes de març.

TRES MESOS MÉS DE MORATÒRIA
Aquesta represa de l’activitat també s’ha fet patent als carrers de Santa Coloma. La secció local de la PAH va atendre només la setmana passada una desena de famílies i intervé setmanalment en prop d’una vintena de desnonaments, dels quals aconsegueixen suspendre la majoria. “En aquests mesos hem vist com un percentatge important dels llançaments s’han aturat des dels jutjats gràcies a la moratòria de desnonaments. Però la previsió és que quan s’acabi –ahir es va prorrogar tres mesos més– hi hagi un boom impressionant”, apunta Juan Pastor, un dels portaveus d’aquesta plataforma.

Pastor considera que la saturació dels Serveis Socials municipals és un dels factors per explicar que continuïn produint-se desnonaments malgrat la moratòria vigent. “Els responsables van de bòlit per poder fer els informes de vulnerabilitat, que són clau per aturar llançaments. Pots estar dies trucant per aconseguir una cita prèvia”, lamenta el portaveu.

Pel que fa a les diferents iniciatives que el govern local ha impulsat en matèria d’habitatge, des de la PAH demanen accelerar la regularització de la situació dels 220 pisos afectats pel conveni signat amb la Sareb, alguns dels quals ja s’han pogut cedir a famílies inscrites en la mesa d’emergència amb un contracte de lloguer social de set anys de duració. La plataforma també insta el consistori a enllestir la rehabilitació de locals municipals per convertir-los en habitatges socials que es va posar en marxa el passat mes de febrer.

HABITATGE ASSEQUIBLE
Sagués coincideix amb Pastor en la necessitat de reforçar els recursos humans i tècnics destinats als Serveis Socials municipals, però posa èmfasi en la necessitat d’assumir el problema de la manca d’habitatge assequible. “Moltes persones amb feina i contracte no poden llogar un pis en el mercat privat perquè els demanen condicions que no compleixen. S’ha de canviar la concepció de les ajudes perquè serveixin per obtenir aquest contracte”, assenyala Sagués, que emplaça l’executiu encapçalat per Xavier García Albiol a adherir-se “seriosament” als programes d’habitatge impulsats per la Generalitat.