Una imatge actual del riu (esquerra) i una d’històrica que permet veure la transformació (dreta). Fotos: Ajuntament de Barcelona i Arxiu Municipal de Sant Adrià
“La història del riu Besòs és la crònica d’un fluvicidi comès al llarg dels anys que pot acabar en resurrecció, com a mínim parcial”. Així definia el 1998 el periodista Josep Maria Huertas Clavería la trajectòria del riu Besòs a La Veu del Carrer.
La seva predicció sobre el futur s’està complint. Fa pocs dies, i en plena situació de sequera, es va saber que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) té sobre la taula un projecte per captar, per primer cop, aigua directament del riu Besòs per tractar-la i que sigui potable. La previsió és que això sigui una realitat a finals d’any o a principis del vinent. Fins ara, les captacions només eren subterrànies.
Veure-ho per creure-ho
La transformació del riu començava a gestar-se dos anys abans de l’article de Huertas Clavería, el 1996, amb la presentació del projecte de recuperació ambiental del tram final del Besòs a la Unió Europea per obtenir fons que financessin les millores. “S’hi van invertir 3.300 milions de pessetes que van permetre transformar una claveguera a cel obert en un espai públic d’ús ciutadà”, explica Tomàs Carrión, un dels tècnics que va participar en el projecte. Actualment, és el director del Refugi de la Biodiversitat de Santa Coloma. Dues ocupacions que li han permès veure de primera mà l’evolució d’aquest espai.
L’any 2000 va inaugurar-se el parc fluvial i, amb ell, la consideració de la zona com un lloc de referència on fer activitats i destinar temps d’oci. Ara, el parc rep anualment dos milions de visites. Però, evidentment, no sempre va ser així.
Un focus de contaminació
Per trobar un estat “natural” del riu ens hauríem de remuntar a principis del segle XX. Més endavant, explica Carrión, es van identificar dues causes que havien provocat la seva degradació: els assentaments de gent a la zona i la industrialització de la conca del Besòs. “Era un lloc d’abocament d’aigües residuals i de vessaments de les indústries. No hi havia control i es considerava un riu mort”, assegura Carrión.
Els primers estudis sobre la biodiversitat del riu no van arribar fins al canvi de segle. A partir d’aquest moment es van fer actuacions clau per recuperar l’espai natural, com ara retirar l’última torre d’alta tensió que travessava el riu i instal·lar-hi la xarxa de canyís per millorar la qualitat de l’aigua.
El refugi, un model a seguir
El Refugi de la Biodiversitat és el projecte impulsat i finançat per l’Ajuntament de Santa Coloma i l’AMB per renaturalitzar el riu. Recentment, s’ha completat la primera fase, en la qual s’han creat tres llacunes per oferir espais en condicions per a la reproducció de les espècies. Una d’elles és didàctica i està destinada a què la visitin els ciutadans. “Les llacunes són molt importants perquè no estan connectades al canal del riu, sinó que l’aigua està independitzada per protegir les espècies de possibles vessaments”, detalla Carrión. Les fases 2 i 3 del projecte continuaran creant espais per al desenvolupament de la fauna i la flora. S’iniciaran aquest any i el que ve i es preveu que acabin el 2025.
El riu, però, no comença ni acaba a Santa Coloma. Per aquest motiu, Carrión afirma que el model utilitzat a la ciutat està pensat per aplicar-lo en altres territoris. “Estem en contacte amb els altres municipis per on passa el riu. Coneixen el projecte i, humilment, creiem que el model es pot estendre a altres poblacions, perquè la renaturalització no acaba amb els límits de les poblacions”, afegeix.
Atracció de noves espècies
Un dels indicadors que mostren que s’estan fent les coses bé és l’aparició de noves espècies al parc fluvial. En diverses ocasions s’ha pogut observar la presència de flamencs roses o, recentment, l’àliga pescadora i l’aligot comú. “Que espècies migratòries com el flamenc s’aturin al Besòs és una molt bona notícia, perquè vol dir que hi identifiquen unes bones condicions per alimentar-se”, argumenta Carrión. Enguany s’han registrat un total de 270 espècies d’ocells, 5 de mamífers, 7 de peixos i 25 de papallones.
