Dos dels autors, David Torres i José Luis Muñoz durant la presentació del llibre a Bon Pastor. Foto: Línia Nord
El 13 de març de 1937 és l’inici d’unes històries tràgiques a l’antiga Gramenet del Besòs, l’actual Santa Coloma. Espanya es trobava en plena Guerra Civil i s’havia convertit en un territori ideal perquè grans potències europees com Itàlia i Alemanya fessin proves amb material bèl·lic que, més tard, farien servir a la Segona Guerra Mundial.
I que hi té a veure Gramenet del Besòs amb aquests atacs? La teoria i els documents històrics anteriors a aquesta data recollits al llibre Gramenet del Besòs sota les bombes deien que res. Aquest municipi, com molts altres, no formava part dels bombardeigs estratègics de l’aviació italiana. La intenció inicial d’aquell dia era atacar la central elèctrica de Sant Adrià, coneguda ara com les Tres Xemeneies, i l’aeròdrom de Sabadell.
Un cop assolit l’objectiu, tot apunta que un d’aquests avions tornava a la base amb bombes que no havia tirat. A risc de no tenir combustible suficient per tornar per l’excés de pes, va deixar anar les bombes sobre la població civil de Santa Coloma posant fi a la vida d’un matrimoni.
Aquest relat és sobre el primer dels cinc bombardejos, explicats amb documents i noms propis al llibre impulsat pel Museu Torre Balldovina i la regidoria de Memòria Històrica de Santa Coloma. Els historiadors José Luis Muñoz, David Torres i Víctor Giner documenten com aquest territori que no havia de ser atacat va acabar patint els efectes de la guerra i la reacció de la població i les administracions.
“Els italians van tenir molt mala llet fent aquests bombardeigs a Gramenet del Besòs”
En aquests cinc bombardejos, que segons Muñoz, “ els italians van fer amb molt mala llet”, van morir 15 persones i diverses van quedar ferides. Uns assassinats que van consternar la població i que van obligar les institucions de l’època a preparar-se per aquella nova realitat. Aquell any es va crear la Junta de Defensa Passiva, que coordinava sistemes d’alarma, de rescat i sanitaris. També les brigades i vuit punts per atendre ferits, ja que els centres sanitaris no estaven prou preparats.
En aquell moment van construir-se una gran quantitat de refugis antiaeris, tant públics com privats. Segons la documentació recollida al llibre, els privats són més de la meitat del total i els historiadors consideren que encara en queden per descobrir. De fet, els autors expliquen que han comprovat com elaborar aquesta publicació els ha permès ampliar la informació que hi havia.
“El bo de fer un llibre com aquest, que no és el primer de la Guerra Civil al territori, és que treus un munt de coses a la llum. Als arxius hi ha informació esperant que algú la trobi i la treballi. I això ha passat en aquest llibre”, explicava Muñoz durant la presentació del llibre a la biblioteca del Bon Pastor de Barcelona.
Tant és així que una part destacada de la investigació han estat els testimonis orals, que han ajudat especialment a localitzar refugis no documentats.
“Alguns eren forats a soterranis o a cellers. Les entrevistes orals a persones que han viscut la guerra han permès documentar-ne alguns i representen una part important”, assegurava David Torres.
Una obra que els autors asseguren que pot “caducar” aviat. Es tracta, diuen, d’una temàtica amb molta informació i dona per més publicacions. Només investigar per aquest llibre ja els ha aportat nous documents que, per temps, no han pogut incloure en la publicació.
