La sentència que absol el major dels Mossos d’Esquadra de Catalunya, Josep Lluís Trapero, juntament amb la cúpula dels Mossos d’Esquadra de l’1-O, Teresa Laplana, Pere Soler i César Puig, de les acusacions pels fets de setembre i d’octubre de 2017 és tan ferma, tan sòlida, que ni tan sols la fiscalia la podrà recórrer. El més potent de la sentència és que es basa en el model policial. Els Mossos van complir estrictament la legalitat aquell dia, i per això no van exercir violència contra la població pacíficament concentrada. Van aplicar els criteris estrictes de proporcionalitat, oportunitat i congruència per evitar un mal major. Seguint la norma. Que el poder judicial dicti sentències justes amb arguments escrupolosament tècnics hauria de ser norma. Però que dins la causa general contra l’independentisme la Sala de lo Penal de l’Audiència Nacional hagi dictat una sentència justa esdevé la notícia. Bona notícia, i notícia bomba, perquè deixa al descobert la trama criminal d’aquesta causa general, obre el camí a assenyalar que l’actuació violenta dels altres cossos policials sí que va ser delictiva i posa en evidència que la presó del conseller Forn no té cap altra base que la venjança política. De retop, però, posa els mateixos Mossos davant del mirall, en un moment en què aquest cos, especialment pel que fa a les unitats d’ordre públic (antiavalots), ha abandonat precisament el model policial de proporcionalitat, oportunitat i congruència que absol els dirigents de 2017.

En la causa general contra l’Independentisme, l’acusació plantejava un xoc entre el cos de Mossos passivament favorables al referèndum i la Guàrdia Civil i la Policia Nacional bel·ligerant fins i tot físicament contra els votants. I el xoc va existir, sí, però entre dos models policials contraposats: l’exercici del poder policial dins l’estricta legalitat dels primers i l’aplicació d’abusos i brutalitat policial descontrolada dels dos segons.

Desemmascarar abusos, corrupteles i comportaments viciats mai és tasca fàcil

Perquè existeix un model policial concebut com a servei públic que té un funcionament democràtic i es regeix per estrictes normes en l’ús de la violència. És el model policial legal que estableix normes estrictament democràtiques i garantistes per evitar abusos o perseguir-los quan es produeixen. Abusos policials, un problema etern i universal que afecta tot tipus de cossos policials. Una societat no és lliure si la ciutadania no pot vigilar la policia, afirma l’activista de l’organització Wecopwatch, Jacob Crawford, que fa servir el vídeo per a documentar els abusos policials als Estats Units. Però vigilar i controlar els abusos policials requereix confiança en aquest marc legal, una confiança que, en el cas de Catalunya, va quedar esmicolada a partir de l’a por ellos de l’1 d’octubre de 2017. Perquè desemmascarar abusos, corrupteles i comportaments viciats mai és tasca fàcil, però en un marc garantista és possible. Casos com la condemna de Jordi Arasa per la violència contra els manifestants del 15M o les destitucions i imputacions i l’impuls per la prohibició de l’ús de pilotes de goma en el cas d’Esther Quintana generaven certa esperança. Transmetien a la població el potent missatge que hi ha mecanismes efectius contra la impunitat i els abusos policials.

Una societat no és lliure si la ciutadania no pot vigilar la policia

L’a por ellos de fa tres anys estableix un règim d’impunitat policial promogut per la Guàrdia Civil i la Policia Nacional espanyola, amb el suport del poder polític i judicial, que merma la seguretat ciutadana i la confiança a poder-se defensar dels abusos policials. La connivència judicial i política no només no persegueix la policia que actua saltant-se descaradament les normes de proporcionalitat, oportunitat i congruència, sinó que garanteix la seva impunitat i l’aplaudeix, premia i condecora. Hi ha impunitat i hi ha pèrdua de confiança ciutadana en el garantisme dels drets. Els cossos policials, especialment els d’ordre públic, tenen un caràcter essencialment repressiu. Ho veiem cada setmana en les protestes per aturar desnonaments i cada vegada que exercim el dret a la protesta i ens manifestem pels nostres drets. Caldrà treballar perquè l’efecte revulsiu que pot tenir la sentència absolutòria a favor de Trapero i la cúpula dels Mossos comenci a revertir aquest règim d’impunitat.

Des dels valors republicans només es pot concebre el poder judicial completament separat del poder polític i el model policial lligat al judicial i no al polític. Però des del poder polític es té la responsabilitat d’establir models de seguretat humana i models policials professionals, democràtics, garantistes, que funcionin com un servei públic i mai com un poder al servei d’una ideologia. El perill de cossos policials partidistes i connivents amb ideologies d’extrema dreta és una de les principals amenaces contra la seguretat ciutadana que cal combatre a tots nivells, també el local. A Badalona ho coneixem bé. Per això és tan important centrar el debat en els models de seguretat i els models policials.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram