El 23 d’abril commemorem la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, una de les festes més celebrades de l’any al nostre país. És el dia de regalar un llibre, símbol de cultura, i una rosa, símbol d’amor. El dia de sortir als carrers i places dels nostres pobles i ciutats, a passejar per veure multituds aturades a les parades de llibres, mirant i remirant a veure si s’aconsegueix triar el llibre que li agradi a la persona a qui li regalen; comprar una rosa vermella per a qui s’estima, o una rosa groga, en solidaritat amb els empresonats i exiliats polítics. Però, a la part dolça, s’hi ha d’afegir la part agra, com fer esment als Jordis que són a la presó: Jordi Cuixart, Jordi Sánchez i Jordi Turull, que no podran celebrar la seva onomàstica amb la seva família, comprar llibres i regalar la rosa a la seva estimada, perquè estan empresonats des de fa anys per la dèria d’un Tribunal Suprem sense un mínim d’humanitat, venjatiu i inflexible, que ni els deixa passar els dies de confinament a casa seva amb els seus familiars. Vet aquí un dia de Sant Jordi agredolç, que voldríem fer extensiu als empresonats, exiliats, als confinats a casa, als llibreters i venedors de roses.

Aquest any, per culpa d’un maleït virus, no podrem caminar lliurement per places i carrers per comprar roses i llibres.

Es diu que “Sant Jordi mata l’aranya” amb el significat d’eliminar el mal, no es tracta de matar ningú, però sí d’acabar amb la Covid-19, que és el nou drac del segle XXI, i lluitar contra aquells que no ens volen com som, que malden per aniquilar els nostres anhels democràtics.