Ara hi ha qui diu que entre Catalunya i Espanya s’ha d’establir una negociació, que és l’acció de dialogar amb la intenció d’arribar un acord. Altres advoquen pel diàleg, que és una conversa entre dues o més persones. També passa entre relator, que és qui resumeix els punts tractats i els acords presos en una negociació, o un mediador, qui intervé en una reunió entre persones per posar-les d’acord. Uns exigeixen l’amnistia, que és l’acte del poder sobirà que atorga l’oblit o el perdó general de tota una categoria de delictes, mentre que altres estan per l’indult, que és una gràcia especial per la qual l’autoritat perdona algú que havia estat condemnat. Es vol legalitzar l’eutanàsia, que és la mort provocada sense sofriment a persones que no volen continuar vivint, i altres s’hi oposen al·legant que és un assassinat, perquè consideren que és matar una persona amb traïdoria. A la cerimònia dels Oscars, segons l’organització, la Gisela va cantar en Castilian, en canvi l’artista mexicana Carmen Sahari va fer-ho en Spanish. Amb aquesta diferència, s’ha format un bon enrenou! Qui s’atreviria a dir-li a un americà castellanoparlant que parla espanyol!

Queda palesa, doncs, la necessitat de tenir molt clars els conceptes, que “casualment” es veu en qui fa servir en el seu discurs polític uns o altres, segons si s’és d’esquerres o de dretes, independentista o unionista i progressista o reaccionari. Només cal llegir els diaris, escoltar les ràdios o veure les sessions de Parlament i Congrés, per saber de quin peu calcen els que empren uns o altres conceptes, que NO són sinònims.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram