La diada de Sant Jordi és una festa de la civilitat, llibres i roses per a tothom, passar el dia amb tranquil·litat, passejant pels carrers i places dels nostres pobles i ciutats, és en definitiva la festa de l’amor als altres, manifestat de moltes i diverses maneres. Per això, en les malaurades circumstàncies que estem vivint a Catalunya, també s’ha reivindicat amb roses grogues que els empresonats i exiliats de les nostres institucions siguin alliberats. A qui se li podia ocórrer presentar-se a la plaça de la Vila de Badalona a repartir roses, a l’hora en què cada dilluns es reclama l’alliberament dels empresonats i exiliats, des de fa moltes setmanes? No podia ser altre que l’ínclit Xavier Garcia, l’exalcalde de la ciutat, per provocar l’esbroncada de la gran majoria dels presents a la concentració. No siguem ingenus, es tractava de veure si algun esverat li encalçava un clatellot i així poder sortir als mitjans de la caverna amb les imatges gravades, per presentar-se com a una víctima de la violència de la katalo borroka.
El millor és ignorar-lo i no participar en el seu xou, però se n’ha sortit amb les seves barroeres intencions, els badalonins es van esplaiar, xiulant-lo, cridant-li que marxés, que no el volien allà, que els carrers seran sempre nostres. De seguida han sortit companys del PP condemnant els fets i ara tindrà un altaveu que li faran la propaganda preparant les pròximes eleccions municipals. El senyor Garcia i els seus assessors, en saben molt de parar trampes. No caiguem en el parany!
