On és l’infern? Per a segons qui, com el cristianisme, l’infern és el lloc on s’expien els pecats. Dante ens porta de la mà cap a l’ultramón acompanyat per Virgili i altres diuen que el tenim al nostre costat o dins nostre mateix.

La neteja ètnica dels Rohingyes a Birmània amb pobles cremats per l’exèrcit; les guerres a Síria, Afganistan, Somàlia, els nens obligats a ser soldats, les nenes esclaves sexuals dels guerrillers; dictadures i règims totalitaris a tants estats; milers de desplaçats amb pasteres pel mediterrani morint ofegats o sense acolliment; un canvi climàtic sense resposta dels estats més poderosos; explotació dels treballadors amb sous de misèria; malbaratament dels recursos energètics, minerals i de l’aigua; empobriment d’una majoria de població i enriquiment d’uns pocs; empresonats a Guantánamo sense judici i moltes altres desgràcies i ignomínies més.

Rafael Argullol en un article sobre La tràgica història del doctor Faust, de Christopher Marlowe, explica que hi ha un moment a l’obra en què Faust li pregunta a Mefistòfil: On és l’infern?, i ell li contesta: L’infern és on som nosaltres. Demolidora resposta que ens interpel·la, que no ens pot deixar impertorbables i ens ha de fer reflexionar en què podem ajudar nosaltres per posar-hi remei.

Tampoc hem de ser massa negatius, també entre nosaltres, per sort, trobem trossets de cel, oi? Hi ha persones i organitzacions, que intenten pal·liar els defectes de la nostra societat. Finalment, ens preguntem: Quina serà la Beatriu, que ens portarà de la mà, des de l’infern d’Espanya, cap al paradís de la independència?

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram