Vivim en una societat en la qual la sobreabundància d’aliments als supermercats ens transmet una falsa sensació de seguretat. No obstant això, aquesta percepció enganyosa oculta una realitat preocupant: el nostre sistema agroalimentari està al llindar del col·lapse. L’agricultura industrial i la globalització han donat lloc a un model insostenible que compromet la salut, el medi ambient i la sobirania alimentària de nombroses comunitats.
El domini del mercat per part de grans corporacions ha convertit l’alimentació en un negoci, deixant de banda el seu caràcter de dret fonamental. L’extensa utilització de pesticides, de fertilitzants químics i d’organismes modificats genèticament degrada el sòl, contamina els aqüífers, afavoreix la desaparició de varietats autòctones i redueix dràsticament la biodiversitat. Segons un informe de la FAO (The State of the World’s Biodiversity for Food and Agriculture, 2019), més del 75% de la diversitat genètica de les plantes agrícoles s’ha perdut en el darrer segle a causa de l’expansió dels monocultius i de l’abandonament de varietats tradicionals.
Aquesta problemàtica s’agreuja amb els efectes del canvi climàtic: l’augment de les temperatures, la desertificació i els fenòmens extrems, com les sequeres i els huracans, posen en perill la producció agrícola. Les comunitats més vulnerables, ja afectades per la inseguretat alimentària, en seran les principals damnificades.
La situació és especialment dramàtica en països com l’Índia, on molts pagesos es veuen atrapats en un cercle viciós de pobresa i endeutament. A l’estat de Karnataka, per exemple, els agricultors han protestat contra els assajos amb blat de moro i cotó modificats genèticament. L’experiència amb el cotó Bt, presentat com una solució contra les plagues, ha resultat devastadora: no només ha incrementat els costos de producció, sinó que també ha generat resistència en noves plagues, empobrint encara més els agricultors i fent-los més dependents de les multinacionals del sector. Aquesta subordinació té conseqüències tràgiques. Segons dades del National Crime Records Bureau de l’Índia (Accidental Deaths & Suicides in India, 2020), més de 300.000 pagesos s’han suïcidat des dels anys 90, molts d’ells enfonsats en deutes contrets per la compra de llavors transgèniques i pesticides promoguts per grans corporacions.
La crisi alimentària no és un accident, sinó el resultat d’un sistema que anteposa el benefici econòmic a la vida
Davant d’aquesta realitat, cal transformar profundament el model alimentari actual. L’agroecologia s’erigeix en una alternativa viable, promovent una producció més respectuosa que garanteixi aliments saludables i de qualitat. Donar suport als agricultors locals és essencial. Alhora, cal fomentar un canvi en els hàbits de consum: prioritzar productes de proximitat, ecològics i de temporada, per exemple.
Els consumidors i les seves decisions de compra poden afavorir models més equitatius. Triar aliments de proximitat, ecològics i de comerç just contribueix a modificar les dinàmiques del mercat, reduint la concentració de poder en unes poques empreses.
Les administracions públiques també han d’assumir responsabilitats, implementant regulacions que protegeixin els petits productors, que fomentin la biodiversitat i que limitin el control de les grans corporacions del sector.
A Catalunya, iniciatives com el projecte agroecològic de Gallecs (Vallès Oriental) exemplifiquen com es pot desenvolupar un model agrícola sostenible. S’hi ha impulsat la recuperació de varietats locals, en col·laboració amb el Banc de Llavors del Vallès Oriental, un projecte engegat per un conjunt d’entitats que col·laboren per preservar i posar en valor l’agrobiodiversitat cultivada de la comarca. A Gallecs s’aposta per la producció ecològica i la venda directa, enfortint l’economia local. Aquest territori s’ha convertit en un referent per a la innovació, col·laborant amb universitats i centres de recerca per trobar solucions a la crisi alimentària i climàtica. Al mateix temps, s’ha treballat per facilitar el relleu generacional, fomentar la innovació i impulsar les energies renovables.
Un altre exemple destacable és l’Oficina Conjunta de l’Alimentació Sostenible (OCAS), una iniciativa de la Generalitat de Catalunya, de l’Ajuntament de Barcelona i del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona. Aquesta entitat treballa per transformar els sistemes alimentaris cap a models més justos. Entre els seus projectes clau hi ha la reducció del malbaratament alimentari, la promoció de l’agricultura ecològica i el suport als productors locals. Accions com l’impuls d’una alimentació saludable a les escoles, l’elaboració de guies per a professionals del sector educatiu i de la restauració i la col·laboració amb mercats municipals són passos essencials en aquesta transició. A més, iniciatives com les targetes moneder, la gastroteca, Benvinguts a Pagès o Terra Pagesa contribueixen activament a enfortir el sector agroecològic.
La crisi alimentària no és un accident, sinó el resultat d’un sistema que anteposa el benefici econòmic a la vida. No podem continuar delegant el nostre futur a les grans corporacions que controlen què mengem, que expulsen els pagesos de la terra i que es lucren amb la fam. És hora de recuperar el control: exigir polítiques valentes, donar suport a l’agricultura local i repensar els nostres hàbits de consum. El poder és als nostres plats, a les nostres mans i a la nostra voluntat col·lectiva. No podem esperar més.
Ester Safont, exregidora d’Obres, Serveis i Medi Ambient de l’Ajuntament de Mollet del Vallès
