El turisme té al davant l’oportunitat de transformar-se i de sortir reforçat d’aquesta crisi. Abans de la pandèmia, el turisme representava el 12% del PIB i el 14% de l’ocupació de Catalunya, xifres que evidencien el pes que tenia el sector –i que continuarà tenint– en el conjunt de l’economia i, per tant, la importància que té com a aposta de país. Però no podem caure en el parany de reprendre-ho allà on l’havíem deixat. Ara, ens cal avançar conjuntament cap a una activitat turística sostenible i responsable, com a pilar fonamental d’una economia diversificada que inclogui la ciutadania i resulti en beneficis compartits per a visitants, residents i organitzacions implicades.

Aquesta transformació, que personalment entenc com un compromís amb la sostenibilitat econòmica, ambiental i social del turisme, cal impulsar-la ara decididament. I, aquí, no tinc cap dubte que els professionals de les empreses del sector i els gestors de les destinacions turístiques hi tenen molt a dir. Tanmateix, les persones que en formaran part en el futur també han de fer seu aquest compromís i implicar-s’hi. La formació i el coneixement esdevenen un element cabdal per al dia de demà d’un sector fonamentat en la innovació, la competitivitat, l’ocupació de qualitat i el desenvolupament sostenible, al servei de la societat.

Segons el meu parer, les universitats han de ser un actor clau en la creació d’aquest futur més sostenible i han de respondre a una qüestió que marcarà la formació dels futurs professionals: les habilitats i les competències necessàries per a la recuperació i consolidació d’aquest turisme responsable al qual no podem, ni volem, renunciar.

Per reinterpretar les competències professionals que requerirà el sector i la societat en un futur i identificar-ne de noves –alineades amb els objectius 2030 de les Nacions Unides–, convé, abans de res, preveure els canvis, detectar les necessitats d’aquest futur que es vol crear i, en concordança, ajustar l’oferta de formació inicial i de formació continuada al llarg de la vida. Si només atenem les necessitats actuals del sector, deixarem enrere els estudiants i, a més a més, perjudicarem la competitivitat i el progrés social.

Les habilitats que necessitaran els futurs professionals del turisme probablement no seran gaire diferents de les actuals, però l’experiència de la pandèmia farà avançar més ràpidament i amb més força cap a la capacitat d’innovació, de resiliència, de treball en equip i d’orientació al client. Amb flexibilitat, agilitat i pensament crític. Caldrà sumar-hi, com no podria ser d’una altra manera, les competències digitals i un ampli coneixement en seguretat i salut adaptat a situacions extremes com la que ara precisament estem vivint.

El turisme demana una aposta ferma de país, de moment molt feble en els fets

L’ADAPTACIÓ DEL SISTEMA UNIVERSITARI
Abans de la pandèmia ja ens trobàvem en un món canviant. La Covid-19 encara ho ha accentuat més. Des d’escoles i empreses fins a la societat, en el seu conjunt. També ho han de fer els centres universitaris, amb l’objectiu de formar les persones perquè siguin capaces de liderar aquest canvi de paradigma, de connectar els punts entre una visió aspiracional d’un futur sostenible i un enfocament del sector i les destinacions que faci realitat aquesta visió.

El sistema d’educació superior ha de combinar versatilitat i especialització, adoptant una visió holística del sector per fer front als reptes que té al davant. Al CETT, com a centre universitari de referència en turisme, hoteleria i gastronomia, adscrit a la Universitat de Barcelona, estem en contacte amb el sector, del qual també formem part, i constatem aquesta necessitat d’adaptació als canvis socials de tot ordre. Apostem per una formació que permeti als futurs professionals ser capaços de llegir correctament quina és l’evolució i les implicacions que té el turisme per a la societat, intuir les necessitats i les voluntats dels viatgers i generar una oferta turística sostenible d’acord amb la identitat i el paisatge del territori. En aquest context, l’ètica aplicada, que hem incorporat als programes de formació, apareix com a marc i eina de gestió des de la qual promoure el diàleg social necessari perquè la reactivació i transformació del sector es desenvolupi de manera sostenible, respectuosa i fonamentada.

L’IMPULS DE LA FORMACIÓ I LA RECERCA
Si volem un turisme de qualitat amb professionals formats amb totes les competències, hem d’impulsar i apostar per la recerca. Aquesta posa a l’abast del sector coneixement i dades que permeten entendre l’entorn i prendre decisions des del rigor. En turisme, la base de la recerca ha de trobar-se en els reptes que afronta el sector i aquells aspectes que la societat assenyala com a rellevants en el context actual. La recerca ha de tenir sempre en consideració la realitat i no pot tornar-se, en cap cas, en una recerca teòrica i allunyada d’aquesta realitat.

A Catalunya comptem amb centres universitaris i de recerca de referència, on es genera un gran coneixement. D’aquest coneixement s’ha de nodrir el teixit productiu i tota la societat. De fet, tenim un acord de país en aquest sentit, que cal posar en valor: el Pacte Nacional per a la Societat del Coneixement, que impulsa una estratègia conjunta entre l’educació superior, la recerca i la innovació i l’economia productiva per a la Catalunya del futur. En l’actual crisi sanitària, aquesta és una aposta prioritària. El turisme és una disciplina acadèmica recent en el context universitari català que demana una aposta ferma de país, de moment molt feble en els fets. Què ha de passar perquè això canviï?

Estic convençuda que l’impuls de la formació i la recerca és la millor via possible per a un sector turístic sostenible i per a unes destinacions igualitàries i cohesionades. Potser la millor garantia de futur.

La doctora Maria Abellanet és CEO del CETT

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram