Doncs al final resulta que la consulta interna dels militants d’Unió Democràtica ha esdevingut un plebiscit, tot i que no fos la intenció primera de la direcció. Tant de donar voltes a la pregunta, amb totes les sis opcions que formula sobre sobirania, Europa, diàleg, democràcia, seguretat jurídica (la DUI) i cohesió social. Tant de lamentar que no fos prou clara, de tant llarga, que al final s’ha capgirat. I ha tingut el que es trobava a faltar: claredat. Al final es va acabar entenent i ha acabat sent clara i directa. Duran i Lleida va parlar clar, “si no guanyo, farem una passa enrere, jo i la direcció”. Futur vinculat al resultat de les urnes, que el van donar guanyador per un estret marge, la qual cosa ha significat una divisió interna en un percentatge gairebé igual, ja que Duran i els seus només van guanyar per poc més de 90 vots entre una mica més de 4.000 en total.

Va ser la reacció a la campanya a favor del “no”, que van fer dirigents històrics del partit socialcristià, com Joan Rigol, o la presidenta del Parlament Núria de Gispert, amb Antoni Castellà, líder del sector sobiranista d’UDC, o els hereus de Carrasco i Formiguera. La lectura i campanya que han fet ha tingut, com a reacció, el pronunciament de Josep Antoni Duran i Lleida, de “o jo o el caos”. Del tot o res.

Sigui com sigui, a partir de les urnes UDC ha canviat. Els 4.065 militants concentraven mirades després d’acabar d’entendre la pregunta. Què volia dir votar “sí”? Volia dir continuar en el procés marcant fins i tot com ha de ser la negociació amb l’Estat? Què volia dir votar “no”? Fer costat al president Mas per continuar el procés, sigui quin sigui el procediment? Com afectarà, al final de tot, al propi Govern i al procés, aquest resultat?

Al final resulta que cada vegada que votem fem un plebiscit, el 9-N, a les municipals, el 27 de setembre. Tot i que després l’evolució d’aquest vot pot acabar capgirant el sentit de les urnes. I a UDC aquest posicionament de Duran potser va acabar sent un efecte crida al vot: o amb mi o contra mi. Tot són maneres de convocar un congrés. Però sobretot tot són maneres de fer plebiscits, per molt que diguem que el 27-S no ho és.

Xavier Graset és periodista i Premi Nacional de Comunicació 2015

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram