Sabem quan seran les eleccions dites plebiscitàries, sempre que les forces polítiques espanyolistes del PPSOE no les impedeixin amb el joc del Tribunal Constitucional. Tanmateix, hi ha no independentistes que no saben què fer: del PP i del PSC no se’n poden refiar perquè, fins i tot analitzats amb indulgència, són els responsables d’haver-nos portat fins aquí. El PP perquè, amb mala fe, ha alimentat la discòrdia des d’un constitucionalisme autoritari. El PSC està en l’origen del bunyol pre i post estatutari. De l’aparador actual d’escons sembla que només hauria de sobreviure C’s, que insisteix en una oferta basada en l’omnipresència mediàtica del seu líder. Albert Rivera, que és entrevistat sovint per les televisions estatals que, a còpia d’explotar-lo monotemàticament, han fagocitat un discurs que a hores d’ara no resol els desafiaments plantejats pel sobiranisme democràtic ni connecta amb un catalanisme moderat i progressista.

Orfes de sigles i amb la musculatura electoral escaldada, alguns no-independentistes imaginen el 27 de setembre com un d’aquests dies atziacs en què acabes votant el partit que menys menysprees i fas un ús instrumental del vot, això que els experts anomenen ‘vot útil’ i que, en la consciència dels que l’han practicat, sempre es viu com un fracàs.

Descartat el vot en blanc, queda l’abstenció, que té la dignitat apocalíptica del suïcidi i l’encant frívol de l’extravagància. Quedaria l’opció d’ICV si no fossin tan “complicats”.

Mentrestant, l’independentisme manté una energia capaç de vendre les desavinences com estratègies. Ja parlen de convèncer els indecisos i d’assolir una majoria que intueixen però que els cal certificar amb la rotunditat referendària d’unes eleccions.

Podem és l’alternativa de moda. Però si no creus en la retòrica telepredicadora, ni en les dreceres màgiques, ni tens l’energia per indentificar-te amb el radicalisme generacional o l’igualitarisme de pla quinquennal, ni combregues amb la flacciditat argumental del seu discurs en matèria de cultura i d’educació, què et queda a banda de l’angoixa que provoca haver-te d’enfrontar a mesos d’extenuant gestació electora.

Els dirigents populars i socialistes, de cara a les municipals del 24 de maig, per no perdre tots els vots que tenien, aprofiten la baixada del sobiranisme, segons el baròmetre d’hivern del Gesop, en el qual CiU i ERC no sumen la majoria absoluta. Ho entenc, tot i que lamento la interpretació d’algunes bones persones, per exemple: L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), creu que la força del procés sobiranista s’està “diluint” de manera “lògica”. En una entrevista amb l’ACN, Ballesteros atribueix aquest escenari a les divergències partidistes i al desànim de la gent com a conseqüència d’una “certa decepció” i d’una disminució de la “disconformitat social”. El batlle tarragoní retreu a CiU que hagi utilitzat el discurs sobiranista per tapar “una mala o poca acció de govern” i li recorda que el Govern ha de governar “en el dia a dia”. De fet, Ballesteros creu que, tret de la independència, CiU ha deixat les altres qüestions en un segon pla, i considera que això ha esdevingut “una anomalia històrica i real”.

Tot i que afirma que no s’atreveix a pronosticar què passarà en les eleccions al Parlament del 27 de setembre, l’alcalde de Tarragona reconeix que té la sensació que “l’efervescència” del procés va de baixa i creu que el Govern hauria d’haver anteposat unes altres prioritats. Ballesteros insisteix que, més enllà d’estar d’acord o no amb la independència, Catalunya és un país “que ens estimem tots” i que desitjaria que també es parlés de temes com ara l’ocupació, de les oportunitats per a les persones necessitades, dels grans projectes de país, de la indústria o del futur de la cultura.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram