La situació del Masnou no ha millorat aquests darrers quatre anys i, en qüestions importants, fins i tot ha empitjorat. No es tracta d’assenyalar culpables sinó de detectar els problemes per poder aplicar solucions eficaces. Els problemes que hi ha avui els podem dividir en tres grans blocs: econòmics, socials i de prestació de serveis.
Els problemes econòmics es deriven de l’increment de la taxa d’atur al Masnou i la incapacitat del govern de generar nous espais per desenvolupar llocs de treball. El fet de no haver desenvolupat els polígons industrials previstos ni els plans urbanístics de Dogi i Estampadora, sumat a les dificultats que troben els empresaris per instal·lar-se al Masnou, són el principal obstacle i cal fer el possible per facilitar noves implantacions. A més, se suma el fet que el Masnou és un dels municipis més cars i on més paguem els ciutadans i les empreses. Des de l’oposició vam forçar una rebaixa d’impostos que el govern, amb subterfugis, es va negar a aplicar.
Els problemes socials són, en gran part, conseqüència del punt anterior: la pobresa ha crescut al Masnou i entitats com Creu Roja o Càritas ho avalen amb l’increment dels seus ajuts. La creació del Consell de Benestar Social a proposta dels socialistes és un camí, però no l’únic. També cal afrontar altres problemes com la inseguretat que els darrers anys ha anat creixent de forma preocupant.
I el tercer problema és la deficient prestació de serveis que avui dia es fa al Masnou. La brutícia és un problema evident que no ha estat possible trobar-li una solució aquests anys, igualment que el transport urbà, que presta un servei precari per a les necessitats del municipi. Els socialistes hem donat suport a propostes del govern amb l’objectiu de trobar solucions però aquestes, lamentablement, arribaran tard. També cal aconseguir un acord amb el nostre jovent que va ser obligat a deixar Ca n’Humet i que està totalment desencisat en un espai ocupat, sense que ningú del govern els escolti.
Aquests tres grans blocs de problemes no tenen una fàcil solució, i ningú pot afirmar que disposa de la clau, però sí que és evident que els recursos econòmics i els serveis cal administrar-los millor, pensant en les persones: aquest és el nostre compromís.
I per acabar, us posaré un exemple: en finalitzar aquest mandat, el govern del Masnou d’ERC i CiU haurà pagat gairebé un milió i mig d’euros per una sentència judicial sobre una requalificació urbanística que van fer anys enrere algunes persones que en formen part avui d’aquest govern. Aquests diners surten de l’increment exagerat d’impostos a persones i empreses i no s’utilitzen ni per generar nous llocs de treball, ni per minvar els problemes socials ni per millorar els serveis essencials; no s’utilitzen per pal·liar aquests problemes que afecten molt directament les persones del nostre municipi: són diners llençats a mar. Aquest és el Masnou d’avui.
