Les pàgines del Línia són pàgines quotidianes. Ens expliquen tot el més destacat del dia a dia. On té lloc la vida. On passen les coses que ens importen. En un temps i un lloc. Temps i llocs que compartim amb la nostra família, la feina, els nostres amics… Els carrers i els comerços on forgem diàriament el benestar físic i emocional.
Al nostre barri i carrer –i com els mitjans de comunicació on ens informem–, el comerç fa la ciutat cada dia. Ha estat així durant segles. Des de la Barcelona gremial, en la qual els oficis i els gremis eren els protagonistes de l’economia, de les festes i de la construcció, fins i tot de catedrals. Escriu Antoine de Saint-Exupéry que els oficis uneixen els homes.
Avui, la xarxa comercial i de consum de proximitat és un poderós agent econòmic que impulsem vostè i jo quan anem al forn, a la farmàcia, a la pastisseria, a la granja –un concepte barceloní– o a la xarcuteria de confiança. Quan visitem les nostres parades de mercat preferides. Establiments amb significat, on saben el nostre nom. On la Barcelona internacional i metropolitana es torna personal i humana. On ens saludem i on ens diuen gràcies.
Els 60.000 comerços de proximitat de la ciutat de Barcelona i els milers de comerços de proximitat de l’Hospitalet, de Badalona, de Granollers, de Sant Adrià de Besòs, de Sabadell i Terrassa, de Cornellà… són l’esquelet i alhora el múscul econòmic i comunitari de l’economia de proximitat.
Són multiplicadors de riquesa, de treball, d’una economia circular i d’externalitats positives, com la seguretat, com la cura emocional de les persones i com el manteniment de les tradicions i festes majors, així com dels productes de qualitat i tradicionals que formen els nostres patrimonis gastronòmic, emocional i de la memòria.
Els petits comerços són els llocs on es guarden els gustos; els sabors que tenim enregistrats a la memòria i que fins i tot ja assaboríem quan érem nens i nenes i anàvem descobrint el món, de la mà dels nostres pares o avis. Ara tenim el repte que els nostres fills i nets, i nosaltres mateixos, continuem mantenint i projectant, amb les adaptacions digitals i dels canvis d’hàbits, aquesta infraestructura econòmica, comunitària i metropolitana de primera magnitud, imprescindible si volem ciutats saludables, pròsperes i segures.
Ens permet un estil de vida que ens aporta qualitat i arrels al nostre barri. La xarxa de comerç i consum de proximitat és constructora d’identitat, d’espais de diàleg, d’acord, de convivència i d’escolta activa. En temps de polarització i d’extremismes, d’individualisme i desassossecs, esdevé un tresor.
En temps de polarització i d’extremismes, d’individualisme i desassossecs, la xarxa de comerç de proximitat és un tresor
Els comerços a prop dels llocs amb significat són espais forjats i que forgen confiança, ben sovint entre diverses generacions a les dues bandes del taulell. On es personalitza l’intercanvi, on rebem recomanacions, on saben el que volem i on ens informem de la proximitat de manera saludable, sense desinformació.
Són la frontissa on la vida privada de la llar i la vida pública del carrer es troben, tal com ONU-Habitat defineix la funció comercial. Amb els seus aparadors fan més bella l’experiència del passeig i engalanen els carrers amb tresors, de vegades desconeguts, rere les vitrines. L’experiència de la covid ens va permetre, col·lectivament, la descoberta d’aquest patrimoni viu de ciutat, metròpoli i país que ben mereix per a Barcelona esdevenir Capital Europea del Comerç de Proximitat.
Un país, una metròpoli i una ciutat ben construïdes són també el resultat d’un relleu generacional ben fet. Avui són diversos els obstacles que afronten els nostres veïns i veïnes comerciants. Amb ells i elles, som defensors del barri. I, sens dubte, la competitivitat del seu format comercial depèn de l’adaptació i del manteniment dels oficis. En temps d’intel·ligència artificial, cal reivindicar la saviesa natural dels que ens orienten, elaboren i transformen excel·lentment productes amb les mans, el cap i el cor.
El relleu generacional en molts negocis familiars també és una necessitat col·lectiva. I ho és també a l’altra banda del taulell. Des de l’educació en una forma de consum conscient, cal aixecar la bandera d’una ciutat propera, pròspera i humana, perquè els nostres fills i filles esdevinguin també consumidors de proximitat.
El comerç és sinònim de ciutat; de vida en comú. I és molt sensible a l’evolució social i econòmica. A l’evolució dels salaris i de la renda de la qual disposem. La salut del comerç és un termòmetre fidel de la salut integral d’un municipi. Així, un model social equilibrat facilita la creació de riquesa, la distribueix i fa accessible l’habitatge. I de retruc facilita un model de consum i de comerç equilibrat i saludable en una ciutat, que és el nostre món en petit.
Política ve de polis, el nom de les ciutats-estat de l’antiga Grècia. Ciutats d’una Mediterrània –mar de comerç– bressol dels valors humanistes, europeus i d’un model de ciutat equilibrada. L’Europa que George Steiner també definia pels seus cafès i com la suma dels llegats d’Atenes i Jerusalem.
Tornar a les arrels quan avancem molt de pressa i sovint sense saber cap a on és garantia d’avançar de debò.
Josep Xurigué, doctor en Ciències Polítiques (UAB) i professor col·laborador de Govern Local i Innovació (UOC)
