L’episodi viscut per la federació CiU al Congrés dels diputats espanyol fa tota la impressió d’una maniobra de globus sonda. Probablement, la direcció de Convergència va aprofitar una votació impresentable, acordada per Duran, a favor d’una altra proposta del Partit Popular per retallar drets polítics, per començar a testar, en el seu millor terreny, quins són els suports interns de Josep Antoni Duran i Lleida. De fa anys, els convergents han seguit la tàctica de posar en evidència que ja no hi pinta res a força de xiular, mirar cap a una altra banda i no contestar cap dels seus atacs –concentrats en la famosa epístola dels divendres–. Tot i que els depressius del procés continuen esbombant que anem tan malament, l’estat actual del cas Duran –i la dissolució d’Iniciativa dins Podem– és la prova del cotó que hem arribat a l’estadi final. La unitat entorn de l’anomenat dret a decidir és una pantalla superada i ara anem ja de cara a barraca: independència sí o no.
Sembla evident que els partits estan per deixar aquest debat per a després de les municipals. Convergència, però, pateix també per l’efecte que pugui ocasionar la presència de Duran i els seus en els seus resultats electorals del 24-M. L’estratègia de fons, però, tot i l’atzagaiada del Congrés, segueix inalterada: que Duran marxi el més sol possible.
El de la Franja intenta, naturalment, fa tot el contrari, convertint el seu cas particular en el cas Unió. CDC vol que Duran i uns pocs acòlits saltin de manera gairebé natural en el mateix moment en el qual la Llista del President aposti per un programa netament independentista pel 27-S. Un programa impossible d’assumir per qui ha fet de la intermediació de la dependència una forma de vida durant trenta-cinc anys, però del qual són ja obertament favorables una majoria aclaparadora dels votants d’Unió i fins i tot una part important dels seus quadres. Duran, en canvi, en el seu darrer servei, vol la fi de la federació i apartar el vell partit, sencer, del procés d’independència. Tot i els estires i afluixes habituals que fan l’efecte que finalment CiU es trenca em fa molt l’efecte que el forat seguirà obert, i que l’opció convergent, a la llarga, serà la guanyadora.
