CANDIDAT. La setmana de l’ascens, en la qual un grup de jugadors catalans ja de Primera cridaven independència des del balcó de l’Ajuntament (per cert, què passarà a la Lliga espanyola amb els clubs catalans l’any vinent?), Girona esdevé un símbol de la desconnexió. El coordinador general del PP, Fernando Martínez-Maíllo, entre insult i insult a la intel·ligència dels catalans, ha trobat un moment per reconèixer que tenen veritables problemes per trobar substitut a Enric Millo a les comarques de Girona. De fet, han hagut d’endarrerir el congrés provincial (a diferència dels celebrats a Lleida i Tarragona) perquè no troben voluntari. Motiu de reflexió per al partit? Ens estarem allunyant de la gent? Serà que no els tractem com a adults? Ni parlar-ne. La culpa és del fet que hi ha molta “pressió”, tant “política” com “personal”. Vaja, que el partit insígnia del Règim, el de les portes giratòries, no troba qui el representi?

COMPROMÍS. No és la primera vegada que Pep Guardiola intervé en una gran mobilització de l’independentisme: si no m’erro, va fer-ho a través d’un missatge gravat al final de la gran manifestació de la Diada de 2012. Però que ara, en el moment més tens, decideixi implicar-s’hi també és molt d’agrair. Ell, com a professional d’elit al món del futbol, té molt a perdre. Només cal comprovar com la grada espanyola xiula Gerard Piqué, teòricament un dels seus, però català compromès, cada vegada que toca la pilota amb la “roja”. Això comença anar (i anirà a més, molt més fins al dia D) de qui està disposat a posar en joc interessos personals en defensa d’una causa de justícia col·lectiva (com sempre ha anat el progrés de la humanitat). L’entrenador del Manchester City va llegir el manifest a favor del referèndum en l’acte de l’ANC, Òmnium i l’AMI, a Montjuïc on, benvolguda lectora, benvolgut lector, ens hi vam trobar milers.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram