La pobresa i l’exclusió social van camí de cronificar-se. Aquesta és una de les principals conclusions que reflecteix la memòria d’activitats de Càritas del 2016, presentada aquest octubre. Càritas és una de les entitats del tercer sector de Catalunya que té més protagonisme a l’hora de prestar ajudes i serveis socials.
Sense anar més lluny, l’entitat va atendre l’any passat més de 360.000 persones arreu del país. Al Baix Maresme van ser menys els veïns que van requerir la seva ajuda, però els que ho van fer veuen com la seva situació de necessitat corre perill d’eternitzar-se. “És cert que hem atès menys gent que el 2016 a la comarca, però els que hem atès necessiten més atenció”, explica la cap de la zona pastoral de Càritas a la comarca i al Barcelonès Nord, Anna Selva.
Aquest escenari reobre necessàriament el debat sobre quines característiques ha de tenir la prestació de serveis socials als municipis, així com qui se n’ha de fer càrrec.
SITUACIÓ DE PRECARIETAT
Actualment, les entitats del tercer sector assumeixen bona part de les ajudes socials als municipis, ja que els ajuntaments disposen de pocs recursos tant econòmics com humans a l’hora de prestar-les.
Per exemple, assumint ajudes d’urgència en l’àmbit mèdic, d’habitatge, d’alimentació, d’infància o de violència masclista. “Hi ha situacions de molta precarietat, de vegades hi ha gent que entra en un laberint. Hi ha sortides, però no se sap quan ni com podrà sortir-ne”, diu Selva.
CAMÍ DE L’EMPODERAMENT
Vist la gran rellevància del tercer sector en la lluita contra l’exclusió, convé analitzar si les entitats prioritzen l’assistencialisme o bé van un pas més enllà. “Ens trobem amb situacions molt precàries i ens podem pensar que donant ajudes ho solucionarem, quan no és així”, afegeix. “Nosaltres cada cop intentem treballar més per l’empoderament de les persones, però sempre sent realistes. Les ajudes són necessàries”, argumenta Selva.
En aquest sentit, l’economista i activista per la justícia social, Arcadi Oliveres, defensa que cal vetllar perquè les entitats que presten serveis socials esdevinguin més reivindicatives que simplement assistencials. “Les ajudes del tercer sector són útils però la beneficència evidencia que l’estat del benestar no funciona”, diu Oliveres. L’economista considera que l’arrel del problema és la manca de recursos dels ajuntaments i la manca de voluntat política. “La capacitat financera de l’Estat i la Generalitat ve determinada per qüestions com el frau fiscal. Si no n’hi hagués, es podrien doblar prestacions com les pensions, les ajudes a aturats o a famílies monoparentals”, assegura.
Oliveres, a més, critica les veus que pregonen el final de la crisi econòmica des de diferents tribunes. I és que, per a l’economista, hi ha un problema d’enfocament de la realitat econòmica. “Ens fixem només en el creixement quan el realment important és veure si l’economia cobreix les necessitats de la gent”, argumenta. Per això Oliveres celebra que el Parlament aprovés al juliol la renda garantida de ciutadania.
El rol de la taula del tercer sector i la voluntat política de les administracions públiques marcaran el futur de la prestació dels serveis socials als municipis. Una cosa és clara: la pobresa cada cop té més risc de cronificar-se en molts pobles i ciutats i la manca de recursos públics dificulta l’accés de moltes persones a les ajudes. Queda molt camí per recórrer.
