La conjuntura econòmica ha experimentat una millora en els darrers temps. Això, però, no significa, ni de bon tros, que hagin desaparegut problemàtiques socials que ja hi eren abans de la crisi i que, amb l’arribada de la recessió, van créixer de forma preocupant. Una d’aquestes és la pobresa alimentària que pateixen alguns ciutadans del Baix Maresme i d’arreu del país.
Tot i que no existeixen gaires dades sobre aquesta problemàtica, si es dóna un cop d’ull a les estadístiques de la Fundació Banc dels Aliments, es pot veure com l’entitat atén actualment més de 2.600 persones a la comarca, de les quals 1.415 són veïnes de Premià de Mar i Premià de Dalt. Una xifra que, segons el delegat del Banc dels Aliments al Baix Maresme, Cesáreo Villagrá, s’ha reduït respecte del 2015.
Tot i aquesta tendència positiva, la lluita contra la pobresa i el malbaratament alimentari, juntament amb la contribució a l’exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tothom, és un repte que, malauradament, continua pendent avui en dia. I és que Villagrá avisa que la pobresa alimentària a la comarca va pel camí de “cronificar-se”.
EL GRAN RECAPTE
Al Baix Maresme, el Banc dels Aliments, gràcies a la seva tasca solidària, és un actor fonamental per mitigar els efectes d’aquest tipus de pobresa, que fa referència a la situació que pateixen persones en risc d’exclusió social que no poden tenir accés a una alimentació suficient i nutritivament adequada.
Aquest cap de setmana es va celebrar una nova edició del Gran Recapte, en la campanya de difusió del qual ha participat aquesta publicació. Al conjunt del Baix Maresme es van establir una quarantena de punts de recollida d’aliments, amb la presència d’uns 1.900 voluntaris. En un primer balanç, els organitzadors calculen haver recollit 76.000 quilos de menjar, uns 6.000 més que el 2015.
La cap de campanya del Gran Recapte, Sabine Hindersin, explica a aquesta publicació que, un any més, “ha quedat demostrat que la gent és molt solidària i té una actitud excel·lent”. Fins a última hora el Banc dels Aliments va fer una crida per recordar que faltaven 6.500 voluntaris al conjunt de Catalunya, però la qüestió es va solucionar. “La gent desperta una mica tard, però respon i això ens fa sentir orgullosos”, afegeix.
La importància d’aquest esdeveniment queda demostrada en la següent dada: dels 484 quilograms d’aliments que una persona consumeix durant un any, en el cas de les que reben ajuda del Banc dels Aliments, l’entitat els proporciona 102 quilograms. És a dir, gairebé una quarta part. “És una mala notícia que un projecte que va sorgir per lluitar contra el malbaratament hagi acabat servint per ajudar a cobrir una necessitat bàsica, però ara mateix és molt necessari”, reflexiona Hindersen. Per últim, la cap de campanya del Gran Recapte, tot i les xifres que indiquen que les persones ateses pel Banc dels Aliments han anat disminuint en els darrers anys, remarca que “no s’ha d’abaixar la guàrdia perquè la realitat de molta gent encara és molt dura”.
VISIÓ CRÍTICA
El model del Gran Recapte també desperta crítiques entre alguns moviments socials. Un exemple és l’informe ‘Ja volem el pa sencer’, al capdavant del qual hi ha l’ambientòleg i activista Guillem Tendero. L’informe considera que es ven a la població un model de solidaritat basat a fer una compra al supermercat un dia a l’any.
En aquest sentit, Villagrà defensa la necessitat d’iniciatives com el Gran Recapte, tot i que reconeix el seu caràcter “purament pal·liatiu” i insta a prendre decisions polítiques que solucionin el problema de forma estructural.
