La façana actual del cinema. Foto: La Calàndria
L’idil·li del món del cinema amb l’espai La Calàndria del Masnou es remunta al 16 de gener del 1910. Segons figura en el llibre d’actes de l’entitat, l’empresari local Baldomero Guarda havia llogat en diverses ocasions la sala –coneguda popularment com el Circ per la seva forma circular– per organitzar-hi sessions cinematogràfiques. L’èxit de les projeccions acaba per convèncer la junta que s’encarregava de gestionar el local, que decideix per unanimitat instal·lar-hi el primer cinematògraf quatre anys més tard i obrir la sala al públic a un preu màxim de 20 cèntims per entrada.
Més de 100 anys d’història després, el cinema La Calàndria continua al peu del canó convertit en un veritable emblema de la ciutat. Per les butaques d’aquesta sala centenària hi han passat diverses generacions de masnovins i masnovines, que han estat testimonis de les diverses reformes en l’estructura i de l’esperada arribada de les projeccions digitals. Aquesta extensa trajectòria va rebre el reconeixement de l’Acadèmia del Cinema Català el passat 27 d’octubre, quan es van entregar plaques commemoratives a les tretze sales de cinema centenàries que encara estan en actiu a Catalunya.
“Molts cinemes centenaris han acabat desapareixent. Nosaltres per sort continuem”
“És un honor per a nosaltres. No en quedem tants de cinemes amb més de 100 anys. Molts han acabat desapareixent. Per sort, nosaltres continuem i esperem que duri molts anys més”, assenyala Mohamed Driouech, actual gerent de sala. Driouech –que gestiona el cinema amb el seu soci Max Nadzirov des del 2017– creu que l’esclat de la pandèmia està provocant canvis en els hàbits de la gent i assegura que haver de tancar la sala els ha passat factura. “Sembla un malson que no acaba. Ho estem passant malament, però el públic s’ha bolcat amb nosaltres i som optimistes”, explica el gerent, que reconeix la gran acollida que ha tingut entre l’audiència l’última promoció d’entrades dobles i agraeix també a la fundació propietària de l’espai que els permetés deixar de pagar el lloguer durant el període d’obligat tancament de la sala.
TRACTE I PROGRAMACIÓ
Preguntat per la recepta de l’èxit de La Calàndria, Driouech ho té clar: “La clau és cuidar la nostra clientela i mantenir una cartellera actual i variada. Tenim el hàndicap de només comptar amb una sala, per això és important conèixer el teu públic i saber quin tipus de pel·lícules has de seleccionar”. En la supervivència d’aquest històric cinema en un món de grans superfícies i equipaments multisala han jugat un paper important els canvis tècnics que s’han anat introduint en el funcionament de l’espai. Només la posada en marxa de la pàgina web ja va permetre triplicar la venda d’entrades. El gran repte, però –reconeix el gerent–, és penetrar en el públic més jove, que encara es mostra una mica reticent a acudir al cinema.
QUATRE SALES AL MARESME
Del total de tretze sales de cinema centenàries que continuen en actiu, quatre es troben a la comarca del Maresme. A més de La Calàndria sobreviuen al pas del temps la Sala Mozart de Calella, el Centre Parroquial d’Argentona i el Foment Mataroní. La història dels quatre cinemes ha estat recuperada pel periodista Toni Vall i recopilada en un catàleg digital que es pot consultar de manera gratuïta.
