Ja fa un parell de mesos que el “Govern de la postautonomia i la preindependència”, tal com l’anomena el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va prendre possessió. Seixanta dies i escaig que han evidenciat que el camí de la “desconnexió” –un altre terme que ha fet fortuna en el vocabulari independentista– serà dur. De fet, i com ja va sent costum, aquestes primeres setmanes del mandat han estat marcades, bàsicament, per l’estira-i-arronsa jurídic. El debat polític, que és el que se suposa que hauria d’imperar en aquests moments, segueix relegat en un segon terme, a l’ombra dels recursos, dels tripijocs jurídics i de l’omnipresent Tribunal Constitucional (TC).

Probablement per això, per aquesta picabaralla jurídica permanent, són molts els ciutadans –tant els que van votar partits independentistes com els que van optar per altres forces– que desconeixen els passos que Junts pel Sí i la CUP han pactat per fer possible un Estat català independent. Un full de ruta que tot just ara s’ha començat a desplegar amb l’impuls de les ponències de les lleis de transitorietat jurídica, de la Seguretat Social i de la Hisenda pròpia –la del procés constituent es deixa per més endavant– i la comissió del procés constituent –ja recorreguda al TC–. Aquestes són les primeres accions d’un pla que ha de permetre arribar, segons els seus impulsors, a la independència d’una manera “segura” i més o menys ràpida. I és que sembla que els 18 mesos dels quals es parlava a l’inici han deixat de ser prioritaris. Ara s’opta per no cenyir-se excessivament en un compte enrere que molts veuen més perjudicial que altra cosa.

Amb tot, i un cop les ponències de les lleis de “desconnexió” han tirat endavant, així com la comissió del procés constituent, els següents passos que s’han de fer són l’inici d’un procés constituent participatiu i l’impuls de les principals estructures d’Estat, sense oblidar l’aplicació del pla de xoc social. Ja en una segona fase s’han d’aprovar les lleis de ruptura per procedir a convocar les eleccions constituents. D’aquestes, i per a les quals l’objectiu de l’independentisme és traspassar la barrera del 50% més 1 dels vots, n’ha de sortir una comissió redactora que elabori la nova Constitució per després ser ratificada en un referèndum que serveixi també per avalar la independència.

Tot plegat si abans no s’ha pogut celebrar un referèndum acordat amb Espanya. I és que ningú, ni el mateix Puigdemont, s’atreveix a descartar del tot aquesta via. D’obrir-se finalment, els passos abans descrits podrien canviar substancialment. Queda clar que no és temps per a pronòstics.

 

La batalla de la Hisenda

Més enllà del full de ruta, compartit a grans trets pels actors polítics del procés sobiranista, hi ha una batalla que de ben segur serà determinant per a l’èxit del mandat independentista: la de la caixa de la Generalitat. La de la Hisenda.

Fins fa poc força apartat dels focus mediàtics, però no per això menys actiu, el departament d’Economia i Hisenda, liderat pel vicepresident Oriol Junqueras, ja ha començat a posar fil a l’agulla per intentar reflotar l’autonomia financera de la Generalitat. Peticions de liquiditat a Montoro i De Guindos a banda, l’objectiu principal a curt termini de Junqueras és esprémer al màxim les competències que ja són de la Generalitat en aquest àmbit i que fins ara no s’havien desenvolupat, probablement per la impopularitat, per exemple, de mesures com l’embargament. Sigui com sigui, el Govern actual vol acabar amb la cessió de l’execució i la liquidació efectiva dels propis impostos de la Generalitat (un 10% dels que paguem els catalans), un servei pel qual l’any passat es van haver d’abonar 10 milions al Ministeri d’Hisenda espanyol i 25 més als registradors de la propietat.

Passar a assumir directament aquestes funcions –cosa que ja s’ha començat a fer– i aconseguir així tenir totes les competències ja reconegudes efectivament desplegades és el primer i indispensable pas perquè quan arribi el moment –si finalment arriba– es pugui assumir la gestió dels impostos massius: IVA, IRPF, Societats… La mare dels ous.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram