Des que la Diada Nacional del 2012 va donar el tret de sortida al procés sobiranista, han passat cinc anys de pactes, eleccions i mobilitzacions massives. Ara, la dinàmica processista s’ha acabat i l’1 d’octubre els catalans estan cridats a les urnes per votar en un referèndum d’autodeterminació vinculant.
El fet que hagi estat convocat de manera unilateral per la Generalitat i que l’estat hagi respost amb tota la seva maquinària repressiva ha obligat a sumar forces per tirar endavant la consulta. En aquest escenari, els municipis han tingut un paper clau, tant els ajuntaments com la societat civil organitzada. El Baix Maresme, on tots els consistoris estan governats per executius de majoria independentista, ha estat un dels territoris on el clam a favor del referèndum ha estat més agut. L’1 d’octubre, si els veïns poden votar amb normalitat, serà l’hora de veure si l’independentisme manté el múscul exhibit en els darrers cinc anys.
LOCALS MUNICIPALS
A la comarca, tots els alcaldes han signat el decret de suport al referèndum que, entre altres qüestions, implica la cessió de locals municipals a la Generalitat. Miquel Buch (PDeCAT, Premià de Mar), Jaume Oliveras (ERC, El Masnou), Damià del Clot (ERC, Vilassar de Mar), Andreu Francisco (ERC, Alella), Andreu Bosch (ERC, Teià), Josep Triadó (PDeCAT, Premià de Dalt), Xavier Godàs (Ara Vilassar, Vilassar de Dalt), Lina Morales (PDeCAT, Cabrils) i Jordi Mir (PDeCAT, Cabrera de Mar) s’han posat, doncs, a disposició de la Generalitat, la qual cosa va suposar que el Fiscal General de l’estat els obrís una investigació per presumptes delictes de desobediència, malversació de fons públics i prevaricació per col·laborar amb la celebració del referèndum.
De tots ells, però, fins ara només Buch ha estat citat als jutjats de Mataró i l’alcalde de Premià de Mar va optar per no declarar. La resta encara no ha rebut cap notificació i des dels ajuntaments s’expressa prudència pel que pot passar a partir d’ara. I més, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) decidís el 27 de setembre apartar la Fiscalia de la investigació del referèndum i ordenés al ministeri fiscal que paralitzi les seves actuacions. L’ordre de l’alt tribunal se centra a evitar l’obertura de col·legis, però diversos alcaldes consultats per Línia Mar interpreten que aquesta decisió deixa sense efecte la investigació als batlles.
MOBILITZACIÓ POPULAR
Més enllà d’institucions i tribunals, el carrer ha estat un cop més escenari de mobilitzacions continuades a favor del referèndum i de la independència. Unes reivindicacions que, sobretot, s’han accentuat arran de la detenció de diversos alts càrrecs del Govern el 20 de setembre, quan la Guàrdia Civil també va registrar diversos equipaments de la Generalitat.
La resposta ciutadana no es va fer esperar i en els darrers dies s’han organitzat multitud d’actes per part de les entitats sobiranistes, empaperades col·lectives, cassolades i concentracions massives a les places.
A més, diversos consistoris s’han compromès novament amb el procés sobiranista a través de l’aprovació de mocions en suport al referèndum.
Tot està a punt, doncs, perquè els veïns del Baix Maresme puguin votar l’1 d’octubre amb normalitat. L’obertura dels locals, però, no garanteix placidesa en una jornada electoral que ara mateix és totalment imprevisible. La resposta popular serà un cop més clau davant la repressió de l’estat espanyol.
