Una de les manifestacions de la Xarxa d’Habitatge del Maresme en protesta per un desnonament el gener passat. Foto: Twitter (@AppelClia)
La pandèmia del coronavirus no ha aconseguit aturar l’onada de desnonaments que es viuen setmanalment a Catalunya. Només al Baix Maresme, durant el 2020 van tenir lloc 175 llançaments, una davallada de gairebé la meitat respecte a les xifres del 2019, però unes dades preocupants tenint en compte el context sanitari i que no hi va haver activitat judicial entre els mesos de març i juny.
Segons les dades facilitades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), la gran majoria dels desnonaments executats l’any passat a les zones dependents del partit judicial de Mataró –que inclou entre d’altres les poblacions del Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, Alella, Teià, Cabrera de Mar, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt i Cabrils– van ser de famílies que vivien de lloguer que no van poder seguir pagant o que van veure com s’acabava el seu contracte. També es van produir una vintena de llançaments relacionats amb impagaments d’hipoteques amb bancs i una altra vintena d’altres casos, categoria on s’inclouen les ocupacions d’habitatges.
L’arribada del 2021 es va viure com una petita alenada d’aire fresc entre els col·lectius que defensen el dret a l’habitatge, que van veure com es produïa un descens en les demandes de desnonament. En l’origen d’aquesta davallada hi ha les diferents ordenances que es van aprovar tant a nivell català com espanyol per protegir les famílies més precàries mentre s’allargués la situació d’estat d’alarma.
Tanmateix, l’anul·lació per part del Tribunal Constitucional del decret de la Generalitat que obligava els grans tenidors a oferir un lloguer social, i el recurs presentat pel PP contra la llei de regulació del preu dels lloguers, va tornar a deixar moltes persones afectades sense cap mena d’escut legislatiu davant nous processos de desnonament. La decisió de prorrogar tres mesos més la moratòria de desnonaments fins a l’agost ha tornat a suposar un alleujament pels col·lectius de l’habitatge. Tanmateix, les entitats alerten del boom que pot tenir lloc un cop finalitzi aquesta mesura extraordinària.
Més pisos públics i pressió comarcal als grans tenidors
Darrere aquestes xifres de desnonaments s’amaga la feina a peu de carrer d’entitats com la Xarxa d’Habitatge del Baix Maresme. Aquesta potent agrupació, que engloba diferents plataformes locals de la zona, ha aconseguit enguany aturar nombrosos llançaments als jutjats gràcies a la moratòria vigent. Tanmateix, des de l’entitat apunten que aquests decrets no es poden allargar per sempre i alerten del “fort col·lapse” que pot tenir lloc un cop acabi aquesta pròrroga de tres mesos.
Per evitar aquesta onada de desnonaments, l’agrupació considera que el Consell Comarcal i les administracions locals haurien d’accelerar l’ampliació del parc d’habitatge públic i que també s’hauria d’exercir més pressió als grans tenidors per aconseguir lloguers socials per a famílies en situació de vulnerabilitat.
En aquest sentit, grups polítics com Crida Premianenca ja han reclamat a l’Ajuntament de Premià de Mar que prengui “mesures urgents” davant l’amenaça d’un repunt dels desnonaments.
