Judith Moya, del CBF Cerdanyola, durant el concurs de triples de l’All Star 2025 de la Super Copa. Foto: Toni Delgado
Minuts abans que les presentin, gairebé amagades en un raconet de la pista, les participants del concurs de triples de l’All Star 2025 de la Super Copa de Cerdanyola peten la xerrada. Judith Moya (Barcelona, 2002), jugadora del CBF Cerdanyola, és qui porta la veu cantant del grup. Queralt Ribera (Manresa CBF), Estrella Peñas (SD Espanyol) i Clara Paniagua (CB Balaguer) l’escolten amb atenció i, de vegades, riuen amb les seves ocurrències. Sobta veure Moya tan relaxada i enèrgica abans d’un examen de punteria i malgrat estar lesionada.
“No podia trair-me a mi mateixa ni tampoc les nenes del club, que sovint ens venen a animar als partits. Havia de ser-hi i gaudir al màxim d’un premi així”, se sincera després la vilassarenca. Ha competit amb el tendó patel·lar inflamat, amb una mica de tendinopatia i després d’haver musculat els quàdriceps i els isquiotibials, i de treballar de valent amb la fisioterapeuta Esmeralda Villacañas, l’Esme, a qui n’està “molt agraïda”.
Abans del concurs, Moya ha llençat triples una bona estona, en una altra pista, amb Pau Sarrate (CB Mollerussa) i Eric Balagué (UE Montgat), que serà el campió del concurs global contra Paniagua, campiona femenina. “Volia escalfar una mica el canell i agafar sensacions amb la pilota i el cèrcol. Però tant en aquell moment com després ha estat complicat, perquè em tremolava molt la mà i, és clar, no flexionava prou el genoll per fer l’impuls. La mecànica de tir era estranya, era més de braç”, analitza. Així i tot, ha sumat sis punts, només un menys que una Estrella Peñas que l’ha superat en el penúltim sospir. Hi havia quatre carros amb cinc pilotes cada un, i l’última pilota de cada carro tenia valor doble —dos punts—.
“La meva mecànica de tir durant el concurs de triples era estranya, era més de braç”, analitza
La canonera del CBF Cerdanyola ha arribat al concurs sense ritme de competició, perquè no ha disputat els últims partits. Els dies previs a la cita ha assajat els tirs de tres com ha pogut. Setmanes abans, la fisioterapeuta li havia dit: “Judith, no val la pena que forcis per jugar. T’has de recuperar bé”. “Hi estic d’acord, Esme. Així serà. Tot i que si la gent em vota per participar en el concurs de triples de l’All Star de la Super Copa, no me’l perdré, eh”, va respondre Moya. “Ho teníem present, Judith!”, van intervenir, alhora, l’Esme i Esther Murat, companya d’equip i infermera d’urgències a l’Hospital de Mataró.
“La Judith es mereixia tornar a repetir al concurs de triples perquè és una gran lluitadora. Té molt de mèrit perquè li feia mal el genoll, sobretot quan saltava”, exposa Murat. Moya és d’aquelles persones que estiren el dia, perquè, a més d’estudiar a distància Psicologia a la UNIR (Universidad Internacional de La Rioja), treballa com a administrativa i entrena un equip de persones amb diversitat funcional a la Fundació Fedamar.
La trajectòria
La vilassarenca va començar a jugar a bàsquet al CB Vilassar de Mar i va fer la transició de cistella petita a cistella gran al Femení Maresme. Fins a arribar a Cerdanyola, també ha passat per la Unió Esportiva Mataró, el Bàsquet Safa Claror, l’AB Premià i el CB Granollers.
Sense por
“La Moya juga com és. De vegades penses: ‘Però què fa la boja aquesta ara?’. I, després que encistelli, rumies: ‘Totes sabíem que faria bàsquet…’. S’ofereix quan l’equip la necessita. No té mai por d’assumir responsabilitats”, la retrata Murat.
Es van conèixer durant una pretemporada de la Unió Esportiva Mataró, quan l’Esther era jugadora del sènior, i la Judith cadet de primer any. “Hi vaig anar com a tècnica ajudant i vam parlar molt. Teníem moltes coses en comú i, a partir d’aquelles experiències vam anar a veure’ns jugar als partits. És la meva millor amiga”, confessa Murat.
L’estima és mútua perquè, per a Moya, l’Esther també és la seva millor amiga. En aquest cas, al bàsquet. En té també una d’especial de l’època a l’institut. “De l’Esther m’encanta la seva visió de joc i actitud, perquè mai llença la tovallola ni deixa de defensar. Per a mi sempre ha estat una referent i és un regal haver jugat amb ella a l’AB Premià i fer-ho ara al CBF Cerdanyola”, confessa la vilassarenca.
Eric Balagué: “El pare m’ha fet ser lluitador”
