Fotos: Eduardo Corria

Recuperant la normalitat per una estona, Núria Marín ens rep presencialment al seu despatx de l’Ajuntament de l’Hospitalet. Avui no parlarem de la seva ciutat, sinó de la Diputació de Barcelona, que lidera des de fa un any. I ho farem sense mascareta, amb la finestra oberta i amb poc temps. La seva agenda treu més fum que mai.

Aviat farà un any que és presidenta de la Diputació. Qui li havia de dir que el primer aniversari el celebraria enmig d’una pandèmia global i d’una crisi sense precedents…
Sí, la veritat és que ningú s’ho hauria imaginat. Jo, innocent, pensava que aquest mandat, després d’un ampli suport de la ciutadania de l’Hospitalet i amb la presidència de la Diputació, seria molt tranquil i podríem culminar molts projectes i ajudar a impulsar l’economia de la demarcació. Però de cop i volta tot es va truncar i hem hagut de fer aquest parèntesi traumàtic per a tothom. Ara ens toca estar al costat dels ajuntaments perquè puguin tirar endavant.

La mesura més ambiciosa que ha impulsat des de la Diputació és la mobilització de 1.000 milions d’euros durant aquest i els pròxims tres anys, amb un primer pla de xoc de 100 milions que ja s’està començant a aplicar.
Sí. Aquests primers 100 milions arribaran als ajuntaments d’aquí a finals d’any i els 900 restants els anirem gestionant fins al final del mandat. Crec que som de les poques administracions que ja hem aterrat aquesta ajuda. Faig una crida perquè altres també ho facin.

El principal partit de l’oposició a la Diputació, ERC, diu que dels 1.000 milions d’euros anunciats, 900 són programes que la Diputació executa des de fa anys.
Crec que és una visió errònia. Ells han format part del govern fins fa poc i saben perfectament que no estan dient la veritat. Mobilitzarem 1.000 milions, digui el que digui ERC.

ERC també assegura que del pla de xoc de 100 milions només el suport a l’Educació, la Cultura i l’Esport són ajuts nous.
No és veritat. Són 100 milions extraordinaris que s’han posat en aquest pla de xoc. S’afegeixen a tot el que ja es feia de manera ordinària. I no només els anunciem, sinó que efectivament arribaran als municipis.

“Mobilitzarem 1.000 milions contra la crisi, digui el que digui ERC”

I els diners dels superàvits municipals es podran acabar gastant en polítiques contra la crisi? Finalment ho permetrà l’Estat?
Tinc la intuïció que aquesta qüestió està encarrilada i va pel bon camí.

S’ha arribat a parlar d’una “rebel·lió municipal” si això no s’acaba permetent.
És que estem reclamant el que és nostre. Són estalvis que el PP va impedir que es poguessin reenviar de nou a les ciutats. Fa temps que ho reclamem i ara ja és imprescindible.

Vostè ha valorat positivament en més d’una ocasió la gestió de la crisi per part del govern espanyol, però ha estat crítica amb la Generalitat, per exemple amb les residències. Aplica el mateix grau d’exigència en els dos casos?
Rotundament sí. Jo defenso els ciutadans de la meva ciutat i de la meva demarcació davant de qui sigui si penso que les coses no es fan bé. En el cas de les residències hi havia una dificultat evident i no era fàcil, i així ho vaig reconèixer. Però calia governar un problema que no s’estava governant. Per això vaig alçar la veu en defensa de la gent gran.

L’alcalde de Sant Andreu de la Barca i diputat de Salut Pública i Consum a la Diputació, Enric Llorca, va arribar a declarar la consellera Alba Vergés persona non grata al seu municipi per la gestió de la crisi sanitària.
Ell va actuar com a alcalde, en cap moment com a diputat. En aquests casos, doncs, jo respecto totes les decisions.

Creu que va ser un error, en tot cas?
Jo l’únic que puc dir és que un nomenament així no l’he fet mai. No és el meu estil. Crec que no és la forma de tractar les institucions. Criticar i alçar la veu quan cal sí, però amb el màxim de respecte.

Com van fer, per exemple, molts alcaldes i alcaldesses socialistes en el cas de les regions sanitàries.
És que no tenia cap sentit en el cas metropolità. Això només ho poden fer persones que desconeixen la realitat laboral, educativa i d’oci metropolitana. No s’entenia que alguns veïns de l’Hospitalet no poguessin travessar el carrer per anar a comprar el pa o agafar el metro, perquè l’altra banda ja era regió de Barcelona. Tots ens equivoquem i almenys en aquest cas ho van resoldre de seguida.

Tornant a la Diputació, vostè diu que s’ha fet una gran feina en la compra de mascaretes i altres materials de protecció. Això demostra que l’inicial comandament únic estatal per la compra d’EPIs no va funcionar bé i al final la descentralització ha sigut més eficient?
Nosaltres no vam tenir cap problema per poder comprar des del primer dia. La Generalitat també podia comprar. A la Diputació vam trobar l’escletxa per fer-ho i la vam aprofitar. Ningú va dir a ningú que no podia comprar. Fins i tot alguns ajuntaments van fer les seves pròpies compres. Això és així, diguin el que diguin.

Ara el problema ja no és la compra de material sanitari, sinó l’atur disparat, els milers d’ERTOs, la demanda brutal d’aliments…
Malauradament, això nosaltres ja ho vam viure durant la crisi anterior. Gent de classe mitjana que, de cop i volta, havia d’anar als serveis socials.

Els 1.000 milions han de servir també per ajudar aquesta gent?
Evidentment. Nosaltres tenim dos objectius: que cap persona quedi marginada i reactivar l’economia, ajudant els empresaris i els treballadors que han perdut la feina. No hem de repetir els errors que vam cometre el 2008. De totes maneres, jo crec que en aquesta crisi, que ha baixat de cop, la remuntada també serà més ràpida que en l’anterior. I si tots hi avoquem recursos per afavorir-ho, segur que ho accelerarem.

Vostè que sempre s’ha mostrat molt prudent pel que fa al canvi de fases, creu que potser ara s’està anant massa ràpid en la desescalada?
No, jo crec que les dades sanitàries van compassades amb els canvis de fase. Comparteixo que no ens podem passar de prudència ni tampoc posar en perill el que hem aconseguit fins ara, perquè ha costat molt.

“Declarar persona non grata una consellera o qui sigui no és el meu estil”

Li poso un cas concret: la reobertura de les escoles, amb els mestres totalment en contra.
Bé, aquest és un cas a part que donaria per parlar-ne molt. Diuen que les escoles estan obertes, però estan buides. Amb això ja li dic tot.

Totes aquestes qüestions delicades (residències, escoles…) les ha hagut d’afrontar ERC des dels departaments que lidera a la Generalitat. Han mantingut una bona relació amb els republicans?
Com a presidenta de la Diputació, amb les formacions polítiques no hi tinc ni hi deixo de tenir cap relació. Jo parlo amb responsables institucionals, tinguin el carnet de partit que tinguin. M’és indiferent. Intento entendre’m i col·laborar amb tothom.

Li preguntava perquè vostè va arribar a la presidència de la Diputació amb un pacte amb JxCat que va enfurismar ERC. Està funcionant bé aquest pacte?
Sí, és clar.

Van ser uns primers mesos de mandat molt complicats a nivell polític. Molts retrets, acusacions creuades…
Jo estic contenta de ser la presidenta de la Diputació. I ara sobretot me n’alegro perquè, davant aquesta crisi, hem pogut adreçar, redirigir i enfocar bé la institució cap a les necessitats de la ciutadania. I de portes endins, la crisi ha fet unir encara més les relacions polítiques en el si del govern i crec que també amb la resta de forces de l’oposició. Comencem a remar tots en la mateixa direcció.

Ara que ha fet el salt més enllà de l’Hospitalet, s’hi troba còmode i podria aspirar a més o, Diputació a banda, prefereix seguir-se dedicant a la seva ciutat?
La meva prioritat continua sent la meva ciutat: els projectes que hem d’intentar que, malgrat aquesta crisi, tirin endavant. Jo els vull seguir liderant. La presidència de la Diputació és complementària.

Queda escrit.
[Somriu]. Bé, això no serà per a tota la vida. Estic parlant d’aquest mandat.

I més endavant?
Prou feina tinc ara per pensar en el que vindrà més endavant.

Aquesta entrevista es va fer
dimarts 9 de juny a l’Hospitalet.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram