Un cultiu de marihuana amb 100 plantes gasta la mateixa energia que un gran bloc de pisos. Foto: Mossos d’Esquadra

El nombre de grans plantacions i de grups de crim organitzat dedicats a la marihuana han augmentat de forma exponencial a Barcelona i l’àrea metropolitana. Només el 2020 els Mossos van decomissar 247.000 plantes a tota Catalunya, gairebé set vegades més que les 36.000 de l’any 2013.

Gener del 2021. Carrer Nació del barri de Sant Martí, Barcelona. Diversos veïns es posen en contacte amb la Guàrdia Urbana per denunciar unes estranyes molèsties. Durant les 24 hores del dia senten sorolls de maquinària. El carrer està impregnat d’una forta olor, afegeixen. Dies més tard, agents de la policia local comproven la procedència dels sorolls i de l’olor i determinen que provenen d’una nau industrial. Tot apunta que a l’espai s’hi està cultivant marihuana. La policia barcelonina demana a un tècnic de la companyia de la llum que calculi el consum elèctric del local: multiplica per vuit el d’un establiment normal, un fet típic en les plantacions de cànnabis.

Els agents estan marxant després de comprovar el consum elèctric quan la sort es posa del seu cantó. Veuen que dues persones surten del local. Semblen nervioses. Intenten esquivar la policia. Els agents aconsegueixen interceptar-les i un cop acorralades confessen. Reconeixen que estan cuidant la plantació. El més probable és que els dos detinguts, que hores més tard seran acusats d’un presumpte delicte contra la salut pública i d’estafa elèctrica, no siguin els propietaris de la plantació. “Només simples peons d’un entramat criminal molt més gran”, afirma Juan Guzmán, cap de la Unitat d’Investigació de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

El 14 de gener, els Mossos d’Esquadra i la mateixa Guàrdia Urbana decomissen tot el material de la nau: 9.106 plantes de marihuana, 640 euros en efectiu i 20 quilos de llavors de marihuana.

EN AUGE
El 2020, intervencions contra plantacions de marihuana com la de Sant Martí s’han convertit en quotidianes a Barcelona i rodalia. No hi ha setmana que la policia no actuï contra el tràfic d’aquesta droga. De vegades són petites plantacions, com la que el passat 30 de setembre es va trobar en el soterrani d’una antiga botiga de l’Hospitalet. En altres ocasions es tracta de grans cultius, com el desmantellat per la Policia Nacional el 29 de desembre a la Roca del Vallès: una nau amb 61.000 plantes.

“Un gram de marihuana a Barcelona costa al voltant de 5 euros, mentre que a Finlàndia en val 23”

Les grans plantacions de marihuana estan en auge a l’àrea metropolitana. L’any passat se’n van trobar 148 i hi ha 208 investigacions obertes relatives a aquesta droga. Tot i que des dels Mossos apunten que Barcelona està molt lluny de seguir tristos exemples com el de Ciudad Juárez a Mèxic, assenyalen que “cal vigilar perquè el narcotràfic de marihuana pot convertir-se en un problema greu”. De fet, les xifres parlen per si soles. Si el 2013 el cos de policia català va intervenir 36.000 plantes a tota Catalunya, el passat 2020 el nombre de plantes decomissades va ser de 247.000. Quasi set vegades més. Dels 1.362 detinguts per tràfic de marihuana el 2018 es va passar als 2.729 el 2019. El doble en només 12 mesos.

“Fa tres anys la preocupació més gran dins del cos eren el terrorisme i els robatoris a domicilis, però ara també s’hi ha d’incloure les plantacions de marihuana”, expliquen des dels Mossos. En part, el que més preocupa és tot el que arrossega aquesta narcoeconomia que segons xifres de Daniel Montolio, especialista en economia del crim a la UB, genera a Espanya 8.514 milions d’euros i evadeix 3.300 milions d’euros, “aproximadament un terç de la despesa anual en sanitat a Catalunya”.

CAP A EUROPA
Ara bé, per què ha augmentat tant el cultiu de marihuana a casa nostra? Tradicionalment Catalunya ha estat una zona de pas del narcotràfic, una parada en el camí que els traficants recorren per arribar a Europa. Amb la crisi tot va canviar i la regió es va convertir en un punt de producció. El clima, la laxitud legal, la manca d’oportunitats de feina en l’economia convencional i la precarietat laboral n’han estat els detonants. “Fins a l’any 2012 les plantacions eren més petites, sobretot destinades a abastir de forma il·legal els clubs cannàbics, però ara ens trobem amb plantacions enormes”, relata Guzmán.

“Certes immobiliàries busquen edificis perquè els traficants hi puguin instal·lar els cultius”

Aquest canvi de paradigma ha fet que algunes periodistes com Mayka Navarro parlin de Catalunya com “l’horta de la marihuana d’Europa”. No és exagerat, ja que les grans plantacions contra les quals lluita la policia, en la seva majoria estan destinades a abastir el vell continent. “És un negoci rodó, ja que un gram de marihuana als carrers de Barcelona costa al voltant de 5 euros, mentre que a França en val 10, a Irlanda 16 i a Finlàndia 23”, expliquen des dels Mossos. Això ha estat un reclam per a les màfies de tota Europa i per als clans locals. La legislació espanyola és ambigua i els delinqüents se n’aprofiten. “És molt difícil que acabin a la presó, ja que les penes per plantar marihuana van de l’any als 3 anys i en casos de grans cultius no arriben als 5”, afirma Albert Palacios, del sindicat independent dels Mossos d’Esquadra USPAC. “La gran majoria no acaba trepitjant la presó”, assevera.

Si en origen les terres tarragonines i gironines eren on es cultivava, en l’últim any les plantacions a l’àrea metropolitana, al Garraf i als Vallesos han crescut. Nou Barris, Sants, l’Eixample, Sant Esteve Sesrovires, Sant Andreu de la Barca, el Prat, Badalona, Sant Adrià, Viladecans… La llista d’indrets on hi ha hagut desmantellaments de grans cultius el 2020 és llarga i demostra la forta vinculació del territori amb el narcotràfic.

Fins i tot s’han detectat organitzacions criminals que operen a tota la zona per abastir, a gran escala, el mercat europeu. N’és exemple el grup que els Mossos van detenir el 15 de novembre i que tenia més de 12.000 plantes repartides pels Vallesos, Girona i el Bages. Segons informacions policials, guanyava 4 milions d’euros anuals per la venda de marihuana. En l’emboscada, en la qual van participar 100 efectius, es van trobar armes de foc.

“L’augment de plantacions està fent créixer el nombre de màfies que volen controlar el mercat”, detalla Palacios. Aquest extrem és confirmat pels Mossos, que expliquen que han augmentat els robatoris violents a domicilis on hi ha plantacions de clans rivals per “mantenir el monopoli”. La lluita pel poder suposa violència, i la violència, com presumptament va passar l’agost a Lloret de Mar on es va trobar un home mig calcinat, suposa morts.

EL PITJOR FUTUR POSSIBLE
L’Afganistan amb l’opi, el Marroc amb l’haixix, Colòmbia amb la coca… Són països productors de drogues. Què passaria si el narcotràfic penetrés en l’administració pública? “L’escenari més perillós succeeix quan els polítics o els funcionaris són corromputs”, diuen des dels Mossos. A canvi d’arreglar-li la plaça major o el poliesportiu municipal, un alcalde fa la vista grossa amb les naus de cultiu de marihuana als afores del poble. Són aquest tipus de situacions i, com diu Palacios, “no hi ha ningú incorruptible”.

“Hi ha concessionaris que proveeixen els cotxes que s’empren per portar la droga a Europa”

Així mateix, Montolio explica que, si el crim organitzat s’infiltra a la societat, “moltes persones queden desprotegides i sense prestacions socials perquè no tenen contracte, i a més l’Estat deixa de percebre impostos”. Són diners que perd la sanitat o l’educació. Segons expliquen els Mossos, “ja hi ha immobiliàries que es dediquen només a buscar edificis perquè els narcotraficants hi puguin instal·lar els seus cultius o concessionaris que proveeixen els cotxes que s’empren per portar la droga a Europa”.

Aquesta implantació del narcotràfic al territori també es comença a veure en el tipus de delinqüents que es dediquen a la venda de la marihuana. Molts d’ells abans es dedicaven a altres tipologies de crims. “El seu cultiu és tan rendible i té tan poques penes de presó que alguns clans estan deixant la venda d’altres drogues o el robatori per dedicar-se a la marihuana”, diuen els Mossos. I en la mateixa línia, els seus ingressos estan augmentant. En un operatiu realitzat a Sant Andreu de la Barca en què es van detenir 26 persones, els investigadors van constatar que els integrants de l’organització portaven un tren de vida molt elevat: cap d’ells tenia feina estable, vivien en cases on el lloguer arribava als 5.000 euros al mes i portaven rellotges d’11.000 euros.

POLICIA AL LÍMIT
“Les decomisses de marihuana generen un volum de feina molt bèstia”, diu Palacios, el qual remarca que les operacions contra grans plantacions tenen uns riscos afegits que les fan complicades. “Un cultiu de marihuana amb 100 plantes gasta la mateixa energia que un gran bloc de pisos, i això, amb instal·lacions punxades i en condicions pèssimes, fa augmentar el risc d’incendi”, explica l’inspector Guzmán. A més, cal sumar-hi els riscos derivats de la presència d’armes en moltes plantacions.

Palacios afegeix que l’elevat nombre d’operacions ha generat problemes d’emmagatzematge a les comissaries. “Alguns companys han hagut d’agafar la baixa perquè els mareja la forta olor de marihuana”, detalla. Tant és així que fa un temps es va projectar un búnquer a la comissaria dels Mossos de Trinitat Nova (Barcelona) per guardar-hi la droga. Amb tot, i davant d’aquesta problemàtica, Palacios es pregunta si no “caldria legalitzar la marihuana com a Holanda”.

Consum confinat

L’Oriol i la Maite (noms ficticis) són membres d’una associació cannàbica de Barcelona. Com ells, segons càlculs de la Federació d’Associacions de Cànnabis de Catalunya (CatFac), a tot el territori hi ha més de 300.000 socis. “A Barcelona i rodalia les associacions són més de 200”, expliquen des de la plataforma Cànnabis Barcelona. Al centre de la ciutat, la majoria són regentades per holandesos, francesos, italians i russos, mentre que els clubs de l’àrea metropolitana i dels barris més allunyats del centre de la capital estan dirigits per persones autòctones.

En la primera onada de la pandèmia, els clubs van tancar com altres comerços. L’Oriol i la Maite són consumidors habituals de marihuana i aleshores van haver d’empescar-se sistemes per poder trobar el producte fora de les associacions. “A través de contactes, d’amics i del tripijoc… era bastant incòmode”, expliquen.

A diferència del que relaten l’Oriol i la Maite, altres socis ho van tenir més difícil per accedir a la marihuana. “Durant el confinament ens hem trobat casos de gent gran que pren marihuana pel dolor, perquè ja no li funciona cap teràpia farmacològica, anant a comprar al mercat negre”, diu Mireia Ventura, de l’entitat Energy Control.

A Catalunya es pot consumir cànnabis, però és il·legal vendre’n o comprar-ne. Aquest buit jurídic genera un model ambigu. Als clubs s’hi pot consumir marihuana, però aquests no tenen manera d’aconseguir el producte legítimament.

Al carrer, la marihuana és més barata, però no està sotmesa a controls de qualitat. “S’adultera amb productes sintètics per augmentar-ne la producció i aquestes substàncies poden produir atacs d’ansietat o crisis paranoiques. És el pitjor que hem vist en 20 anys”, assegura Ventura.

Malgrat que en la segona onada de la pandèmia el Govern va deixar obrir les associacions en considerar-les essencials, el virus i la crisi econòmica han fet que, segons Cànnabis Barcelona, al voltant del 20% dels membres d’associacions hagin passat a comprar al mercat negre.

Des de la CatFac posen molt èmfasi a distanciar les associacions de les organitzacions criminals que cultiven marihuana. “Encara que alguns clubs en puguin comprar, aquests cultius estan destinats a la venda a Europa”, explica Eric Asensio, d’aquesta federació. Per a ell, si la marihuana es regularitzés, les màfies deixarien de tenir el control de la situació.

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram