Els naixements cauen a la comarca. Foto: Arxiu
Les dades de natalitat al Maresme són les pitjors en 48 anys. El 2023 va registrar un nou descens dels naixements, i ja són 15 anys -des de la crisi del 2008, que va provocar una davallada- que aquesta tendència va a la baixa. I la situació no mostra signes de millora.
El Maresme, però, no és una excepció. Si ens fixem en les dades que proporciona l’Idescat en referència a la taxa de natalitat bruta, els alts i baixos al global del país són idèntics als de la comarca, que ha seguit la tendència general. Segons l’informe de natalitat que ha publicat el Consell Comarcal, el 2023 van néixer 2.824 nadons al Maresme. Es tracta de la xifra més baixa des del 1975, any des que es tenen dades. Amb aquesta taxa, el Maresme (6% del total del país) queda a la part baixa de la taula i també presenta la pitjor mitjana metropolitana per sota del Barcelonès (7%), del Vallès Occidental (6,9%), del Baix Llobregat (6,5%) i del Vallès Oriental (6,3%).
Per posar context a la situació real dels naixements, Pau Miret, investigador del Centre d’Estudis Demogràfics, explica a Línia Mar que, malgrat que hi hagi dades disponibles des del 1975, no es poden comparar aquells anys amb l’actualitat per les diferències socioeconòmiques dels dos períodes. Aquell any, diu, és el final del conegut baby boom; per tant, és més acurat fer les comparacions a partir de la crisi del 2008. El que és alarmant, apunta Miret, és que en altres períodes en què l’economia ha millorat, també ho ha fet la natalitat. Cosa que, actualment, no està passant. “La crisi la podem donar per acabada el 2013. Ara tenim un major nombre de cotitzants i l’atur és més baix. Però la millora en la natalitat no s’ha donat”, argumenta.
L’economia, un factor clau
D’altra banda, Miret apunta que per fer una millor radiografia de la natalitat, saber el nombre de fills per dona és una informació més rellevant. En dades facilitades per l’investigador a Línia Mar, el Maresme ocupa el lloc 37 de 43 en el llistat comarcal, amb 1,03 fills per dona.
Està per sota de la mitjana catalana (1,08), però lleugerament per sobre del Barcelonès (1). Però, tot i que el Maresme no és una comarca especialment envellida, les dades de natalitat són baixes. Tal com passa al Barcelonès, hi ha factors que influeixen en la natalitat. La dificultat per a l’accés a l’habitatge i la manca d’estabilitat econòmica entre els joves condicionen poder tenir fills, detalla Miret.
“La gent ha de marxar a la segona o tercera corona i cada vegada van poblant més les zones de fora de Barcelona. I són població important perquè estan en edat de tenir fills. Per això, l’edat mitjana en la qual es té el primer fill està per sobre dels 30, quan fa unes dècades era als 25”, afegeix.
1 de 5 millennials no té fills
Aquests canvis de tendència en la natalitat ja mostren les seves primeres conseqüències entre els primers millennials. “Una de cada cinc persones que van néixer a principis dels 80 ja és segur que no tindran fills. És un 20%. Això és un canvi força revolucionari”, alerta Miret.
En aquest sentit, l’expert reflexiona sobre l’argument recurrent que diu que els joves ja no volen tenir fills. “És perillós afirmar-ho. No podem saber si és per convicció o per economia. Això s’hauria de comprovar des de l’estabilitat econòmica. Les enquestes, normalment, no mostren un gran canvi en la voluntat de tenir fills, ja que sempre s’ha parlat de tenir la parelleta”, recorda.
Finalment, augura un mal futur a les escoles, especialment per a algunes de públiques que, segons avisa, acabaran tancant. “Els alumnes que ara fan quart d’ESO són els més nombrosos. Les generacions posteriors tenen cada any menys alumnes”, conclou.
