A Catalunya, els independentistes tenen un problema que sembla irresoluble. Hi ha partits que el seu objectiu és aconseguir la independència, hi ha enquestes que determinen que un 80% dels ciutadans voldrien un referèndum, i altres que estableixen que ERC podria obtenir 37 escons; JxCat, 31 i la CUP, 6. En total, serien 74 escons i la majoria absoluta és de 68, així que es pot entendre que hi ha majoria al Parlament per proclamar la independència.

Fins aquí és el raonament hipotètic, però si hi ha divergències en quin partit faries confiança per aconseguir-la això ja són figues d’un altre paner. Ja no es tracta de qui vol la independència, sinó de qui vol governar per conduir el procés, i aquí sorgeixen les desavinences per triar el camí i els procediments a seguir. Molts ciutadans n’estem fins al monyo de les baralles de pati d’escola entre uns i altres, a vegades dient-se el nom del porc. Així, no és d’estranyar que organitzacions civils com Òmnium i l’ANC, per citar les més importants pel nombre d’associats, hagin agrupat tanta gent, com també els CDR, cansats de trifulgues que no porten enlloc.

Esquerres, centredreta, centre, socialdemòcrates, anarquistes, antisistema, comunistes i tots aquells que vulguin la independència de Catalunya, si us plau, ajunteu-vos en una coalició per tenir la majoria. Després, es proclama la independència unilateralment i seguidament es convoquen eleccions per saber qui tindrà més vots, i qui obtingui la majoria ja tindrà el poder per governar segons el seu programa.

La independència només l’aconseguirem entre tots i sense exclusions!