Aquestes darreres setmanes hem assistit a un espectacle més del govern dels comuns i socialistes al Prat. La proposta de reforma del Cementiri Vell ha provocat el rebuig de milers de ciutadans, un rebuig a una forma de governar per decret. Però aquesta notícia no és cap novetat.
Plantejar modificar un espai catalogat que es remunta a mitjans del segle XIX, al Prat, no ens hauria de sorprendre. De fet, podríem dir que és la voluntat inequívoca de les opcions polítiques governants. Són nombrosos els exemples on el respecte al patrimoni, a la història i a les tradicions ha sigut inexistent: el fet que el Prat hagi perdut el major nombre de masies de tot Catalunya, la transformació de les Cases d’en Puig en un edifici aliè al seu valor patrimonial real, l’enderroc de l’antic escorxador per ubicar un centre gris i car com el Cèntric o la destrucció del teatre històric de l’Artesà, que representà un absurd econòmic i un despropòsit difícil d’oblidar. Per als comuns i els socialistes, el patrimoni mai ha estat de moda.
No és cap novetat que el color del Prat no és el verd sinó el gris. Que es vulgui canviar la grava per ciment al cementiri vell, destruint el seu encant, tampoc ens hauria de sorprendre: molts parcs, jardins i places s’han transformat així. La reforma de l’avinguda fou un bon exemple on, al·legant la construcció de places d’aparcament, es transformà l’eix principal del Prat en una avinguda feta a base de quitrà. Amb els anys, la mentida que aquesta obra provocaria l’augment del comerç ja ha quedat destapada.
Tampoc és nou no comptar amb les opinions dels pratencs, però la cirereta del pastís és comunicar “l’exhumació provisional de les persones difuntes” per carta, sense donar la cara. Tenint en compte la sensibilitat que pot provocar aquest punt, és una autèntica indecència.
Aquesta darrera setmana, totes les famílies afectades hauran rebut una carta expressant l’aturada d’aquesta proposta. La passivitat amb què la resta de l’oposició encara aquesta problemàtica no deixa de sorprendre’ns: semblen estar més amatents a formar part de l’actual equip de govern que no pas a plantejar una oposició seriosa. Davant d’aquesta situació, i responent a les múltiples crítiques que ha rebut aquesta qüestió, cal escoltar tothom i plantejar una reforma on la participació de la ciutadania sigui l’element tractor.
