Garantir l’accés a l’habitatge és garantir un espai de seguretat i dignitat per a moltes famílies. Una de les causes que pot incrementar la pobresa i el risc d’exclusió social, fins i tot per a persones que tenen feina, és un preu de l’habitatge molt alt. També un dels impediments per a l’emancipació de les persones joves és la dificultat d’accedir a un habitatge, fet que endarrereix l’edat per tenir fills i fer un projecte vital propi. Per això és tan important que les administracions posem les eines necessàries per garantir-ne un accés estable i a un preu accessible. Sense això, altres polítiques de lluita contra la pobresa i exclusió no poden tenir èxit, perquè l’habitatge és la peça clau de l’estat del benestar.

És urgent que les administracions garanteixin l’accés a un habitatge amb el desenvolupament de polítiques públiques a favor de qui més ho necessita i que exigeixin que els grans tenidors assumeixin també la seva responsabilitat social. Als bancs, com a grans tenidors, els hem d’exigir el retorn dels diners amb què els vam rescatar el 2008. És important que la ciutadania exigim aquest retorn, especialment en un moment tan complicat com el que vivim, arran de la pandèmia, on moltes famílies han vist reduïts els seus ingressos i fins i tot els han vist desaparèixer. No volem més famílies vulnerables expulsades de casa seva sense una alternativa.

Dos bons exemples són les mesures impulsades des del govern català i el Parlament de Catalunya recentment: la Llei de regulació del preu dels lloguers i el retorn social del rescat bancari a través de la Sareb o “banc dolent”. Accions que pretenen millorar les condicions d’accés a l’habitatge i canviar d’arrel la problemàtica. Dues mesures en defensa de la ciutadania, com també ho és el decret llei urgent per frenar els desnonaments aprovat pel govern català aquest mes de novembre. Accions valentes, malgrat ser conscients que les nostres competències en la matèria són limitades. Perquè qui tindria la clau a les seves mans, el govern espanyol, no ho fa.

Davant d’un mercat que expulsa moltes famílies, desenvolupar polítiques de tinença alternativa d’habitatge per garantir-ne l’accés a tota la població ajuda a donar resposta a les necessitats de col·lectius més vulnerables davant el mercat, com les persones joves o els col·lectius en risc d’exclusió social. Col·lectius que són expulsats pel mercat tradicional. I aquí el paper del món local és clau. Hem creat legislació i iniciatives que cerquen alternatives al desnonament, com la mediació o forçar acords amb bancs i fons d’inversió per oferir lloguer social, fet que s’està donant ja en molts casos de desnonaments durant aquests mesos.

Els governs republicans estem compromesos amb la defensa del dret a l’habitatge digne i, per això, des dels nostres espais de governança, impulsem i defensem polítiques com l’ajuda a la rehabilitació, posem a disposició solars en règim de cessió d’ús per a la construcció d’habitatges cooperatius en règim de lloguer social, treballem conjuntament amb entitats socials per adquirir habitatges i posar-los a disposició de qui més ho necessita i establim plans per rejovenir el centre del municipi amb projectes de masoveria urbana, especialment destinats a persones joves.

A Sant Feliu de Llobregat, on governa Esquerra, el compromís és clar. La competència recau en la Regidoria de Dret de l’Habitatge. En aquest any i mig de mandat, s’ha finalitzat la promoció de 16 habitatges de protecció oficial en règim de lloguer assequible i s’ha signat una escriptura amb la Fundació Família i Benestar, que atorga el dret de superfície que possibilitarà la construcció de 90 habitatges de protecció oficial, amb serveis per a la gent gran. I en aquesta línia d’impulsar nous models d’accés a l’habitatge, s’ha signat un conveni amb Sostre Cívic per a l’elaboració d’un estudi sobre la viabilitat econòmica i jurídica de la constitució d’un dret temporal per la promoció d’habitatge cooperatiu en règim de cessió d’ús.

Més recentment s’ha aprovat una bonificació del 50% de l’IBI als habitatges destinats a la mediació en el lloguer social, els habitatges d’inserció, i els habitatges de protecció oficial en règim de lloguer, sotmesos a una renda per sota del preu de mercat. També, per tal de consolidar l’Oficina Local d’Habitatge i transformar les polítiques d’habitatge cap a una mirada més social, s’ha incorporat una persona tècnica d’habitatge amb una relació transversal amb els Serveis Socials de l’Ajuntament.

Queda demostrat, doncs, el compromís d’Esquerra Republicana i dels seus representants amb el dret a l’habitatge digne, amb la lluita contra les desigualtats socials i, en definitiva, a favor de l’estat del benestar.