La voracitat del neofranquisme és inassumible. La relativa bondat que van obligar-se a fer quaranta anys enrere, juntament amb la no-bondat catalana, ha acabat provocant una estampida repressiva que tan sols acaba de començar. Catalunya és només la punta de l’iceberg, un iceberg gèlid que amaga tiempos mejores, tiempos en los que imperaba la ley y no la democracia. Tiempos en los que imperábamos nosotros. Y punto.
Paraules d’aquesta setmana de José Julián Gregorio, delegat del Gobierno a Castilla-La Mancha, dirigides a un president autonòmic que no acaba de ser del seu gust polític: “García-Page está pidiendo a gritos el artículo 155 para que sea el Estado el que enmiende la labor del Gobierno que forman el PSOE y Podemos”.
Alfonso Alonso, president del PP al País Basc, també va voler alertar als qui en aquella comunitat no governen com ell voldria que governessin: “Euskadi dispone de todos los ingredientes para llegar a la misma situación que Cataluña. En Euskadi hay un nacionalismo en el poder, fuerzas radicales que todavía están en la justificación de posiciones violentas y la plataforma Gure Esku Dago, una incipiente Asamblea Nacional Vasca”.
Finalment, Ana Beltrán, presidenta del PP de Navarra, rematava momentàniament la festa democràtica amb una nova amenaça directa i formal cap als seus rivals polítics: “La actuación del Govern en Cataluña se puede extrapolar a Navarra: ambos gobiernos pretenden que una minoría aplaste a una mayoría no nacionalista“.
Bé, ja són aquí. La repressió que s’han practicat a ells mateixos durant tants anys ha acabat fent ressorgir la repressió que volien aplicar als altres. I és que abans que hagin tingut temps d’aplicar el 155 a Catalunya, ja estan intentant aplicar-lo en altres comunitats traïdores, roges i sedicioses del territori. En definitiva, en altres governs amb parers i idees oposades a les seves.
Això és l’Estat espanyol. És aquesta falsa nostàlgia. Són aquestes falses cendres. Les que dissabte passat van pactar, sumant les forces que representen més del 71% del Congrés dels Diputats, destruir de dalt a baix la Constitució per tal de defensar la Constitució.
Les falses cendres que Pernando Barrena definia ahir perfectament en un tuit que servia per traduir les tres declaracions que acabem de llegir i que no em veig amb cor de tacar amb cap paraula més: Traducción: “No ganamos una guerra para que ahora nos gobiernen los nietos de los que entonces fusilamos”. Insisto, no van solo a por Catalunya, vienen a por todos; o espabilamos o será tarde.
