L’ambient polític es va escalfant, les amenaces, insults i ridiculitzacions van pujant de to. Dolores de Cospedal declarant que la missió dels exèrcits és defensar la unitat territorial d’Espanya i la Constitució; Mariano Rajoy que això del procés són deliris frontistes i totalitaris; Soraya Sáenz de Santamaria que això el govern ho liquida en vint-i-quatre hores; Xavier Garcia que és un cop d’estat, sense armes de moment; el secretari d’estat de Relacions amb les Corts, José Luís Ayllón, el president Puigdemont és bolivarià, radical i feixista; Andrea Levy, el president ha sucumbit al deliri o la bogeria; Margarita Robles, se situa Catalunya en paràmetres absolutament propis d’una dictadura; Fernando Onega: No tenint on agafar-se amb les lleis espanyoles, a Catalunya van pel “truc” de la legislació internacional.
Els tres expresidents d’Espanya en una trobada es deixen anar sense contemplacions. Felipe González: S’està fent una proposta com Maduro. “Si no es guanya amb els vots, es guanya amb les botes”. Magnífica comparació, senyor X dels Gal!; José Maria Aznar: “Abans de trencar-se Espanya, es trencarà Catalunya”. Una frase antiga i ara què?; José Luís Rodríguez: “ S’ha d’anar conquistant voluntats a favor de la convivència”.
Gràcies senyor de la falsa promesa: “Donaré suport a l’Estatut que aprovi el Parlament català”. Tres mòmies que haurien d’estar dissecades dins d’una vitrina en el Museu dels Horrors, vigilades per Mariano Rajoy com a uixer. Tot plegat és la constatació fefaent de l’estrepitós fracàs de la tan elogiada transició després de la mort del dictador.
